Bar[celo]na, no[vem]bre, 28 de [17]89
Amich s[eny]or d[o]n J[ose]ph: la tia ja cuidarà del tafatà p[e]r las fandillas y se remetarà lo més pres[t] posible.
Del q[u]e me diu q[u]e si tinch lo poder q[u]e v[ostres] m[ercè]s me féren, tal tinch am mon poder, pues al notari, se me’l quedaba, y jo li digué q[u]e me’l donés perquè si se ofarie alguna cosa me saria millor tenir-lo, per lo q[u]e pot sempre disposar v[ostra] m[ercè] de ell.
Nobament repito la onorabuena de sa filla Maria Josepha , la q[u]e me alegrarà de conèixer lo nou gendre de v[ostra] m[ercè] pues, segons sas notícias, ab breu dias lo veurem. Lo germà de v[ostra] m[ercè], d[o]n Martí, no·té novedat particular, si sols un poch acafarat . Mem[òrie]s de tots, mentres quedo pregant al S[eny]or lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s.
Son seg[u]r y serv[id]or.
Pere Pau Rueda
S[eny]or d[o]n J[ose]ph de Burgués y Corominas.
