Molt s[enyo]r meu: la ajustada boda entre mi s[enyo]ra d[on]a Maria J[ose]pha, sa filla, y lo s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Feliu y de Sayol, que·[e]m fa v[ostra] m[ercè] la honra anunciar-me, me motiva a·la complacència que correspon a tan conegut acert, en cuya suposició pot v[ostra] m[ercè] esperar-ne molts contentos y jo moltas ocasions de celebrar-los per los desitgs tinch de multiplicats progresos a·la família de v[ostra] m[ercè] y qued[an]t ab vius desitgs de servir-lo per tot quant sia de sa major satisfació, prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s com [desitjo], La Bisbal y [octu]bre 13 de 1751
B[esa] l[es] m[an]s de v[ostra] m[ercè] son més aff[ect]e y obligat s[ervid]or,
D[o]n Pere Nolasco Marimon
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y Coromines
