Fitxa de la carta

Bar[celo]na y [novem]bre 13 de 1773

Pare meu y s[enyo]r: he rebuda la de v[ostra] m[ercè] sentint molt son contengut, per veurer que ha tingut v[ostra] m[ercè] molt tropell en sa salut, que ne quedo ab molt cuidado, y vulla Déu nostre s[enyo]r com li soplico me doni millors notísias l’altre correu. En esta estam molt fatals, pues la Mariquita, ab pochs dias se a molt postrada, que jo tenia per sert que aniria bé, però la pèrdua de la veu ab una tos fortísima y molts dias ab febra, nos fa estar ab los majors temors de lo pitjor. Vulla Déu donar-nos un alíviho si axís convé. En asumto de las mias cosas, com jo las miro tant promtes, tant per lo q[ue] jo escrich com per lo que veig, que la Mariquita se posa mala. He resolt avuy a enpendrer una persona de las més de confiansa del fiscal y li he dit que jo tenia posada esta dependènsia en mans de v[ostra] m[ercè], però que si ell ho volia compondrer amigablement que jo escriuria a v[ostra] m[ercè] que sospengués tota diligènsia. Y me a promès que per tot que demà que ho faria y que conesia que jo tenia rahó y que ell no’s compondria amigablement. Y, pues, que jo en esta tinch per aconsellar-me per un promte, que·y és lo can[on]on]ge Sant_romà, veuré lo que diuan y si v[ostra] m[ercè] no a escrit al fiscal y li apar bé li pot escriurer, que desitjós v[ostra] m[ercè] de la pau me dona llisènsia per que jo me componga ab termes de que quedi jo respectada, ho bé si v[ostra] m[ercè] vol escriga que v[ostra] m[ercè] m’o ha aconsellat per no poder v[ostra] m[ercè] tocar las cosas sino per escrits. Jo he fet asó per no poder aguardar, però com venero los consells de v[ostra] m[ercè] y de la mare y s[enyo]ra, que prenga esta per pròpia y que me mània lo de son major agrado mentres prega al S[enyo]r los g[uar]de los m[olt]s a[ny]s que los deja.

La filla que més de cor los vol y estima y b[esa] l[a] [mà de] v[ostra] m[ercè]

Maria Josepha

Pare y s[enyo]r d[o]n Narsís de Burguès