Cusí y molt s[enyo]r meu: celebro la apausible notícia es servit participar-me en la nova aliansa de d[o]na Maria Josepha, sa filla, molt s[enyo]ra mia, ab lo s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Feliu y de Sayol, de Mataró, essent moltíssima la alegria ne he tinguda y major per acompanyar los carinyos y affectes regonesch de v[ostra] m[erc]è, del que dono la corresponent norabona, com y també d[o]na Theomita (capellà y fills), que per causa de son prenyat se troba sengrada y diu prenga esta per pròpia ab la confiansa que v[ostra] m[erc]è y sobre_dits s[enyo]rs ab felicitat nos donaran ocasions de regonèxer lo molt desitjam ser empleats en servir a tots v[ostres] m[erc]ès. Y repetint-me a los ordres prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. S[an]t Feliu de Guixols, [setem]bre 21 de 1751.
Son més ap[assion]at cusí y pª, q[ue] s[a] m[à] b[esa],
Benet Barraquer y Pellisser
Amich cusí y s[enyo]r d[o]n Narcís Burguès y Corominas
