Calella
Molt señora mia: encara·qe. tal vegada li apareixerà qe. jo no penso ab Vm. per aver-li fet tanta tardança en escriurer-li, ab tot, no és aixís, perqè. encara qe. estigue ausem de Vm., la tinch devant mos ulls y me apar veure-la devant de mi y que, de tant en tant, se me escapa al retiro, insinuada de alguna inteligència superior a·la mia, la qe. desitjaria saber. Però com, tal vegada, lo manifestar-me-la pariria algún rubor a Vm. o a la referida inteligència y p[e]r dita causa no gose o no vulla que sàpia me serà precís acontentar-me de esta ignorància que jo patesch, encara·que ho sufro de mala gana, perqè. causa pesar lo avé estudiat vé causas y no aver pogut entendrer-las. Felís aquell que podrà entendrer-las y, per assò, solicito la inteligència de ellas y estich ab la inteligència qe. me las manifestarà com li sia dable y algún apassionat no·la destorbe. Per confinar també ab lo sobre dit, voldria, desitjaria y seria de mon gust saber perqè. me ha volgut tant apartat de Vm. sent així qe. no pot ser, perqe. mentres durarà, ma ànima y sas potèncias me aparexerà qe. la miro y ningún olvit podrà borrar la espera de la pastora, de la prudència en la niñez, del oràculo, del qual rebia algunas influèncias, encara·qe. no tantas com las tempranas manzanas qe. màs presto las rebian, lo que causava el dexar-me burlat per encontrarme estas desamparat del oraculo.
