La Bisbal, 14 de maig de 1821
Molt s[eny]or meu d[o]n Anton, gràcia y salut: tinch rebude la sua molt apreciade a la q[u]e responch. Dir a Joseph-Maria q[u]e procuraré en fer-li encadenar als rosaris y concedir indulgèncias, igualment com als de la Maria Gràcia, q[u]e basta q[u]e sia recomendació sua. Penso q[u]e los encadenaran demà mateix. Avuy mateix faré la diligència a lo més tardà. Penso divendres los podrie fer venir a buscar. Dirà a mademeta Marie Gràcia q[u]e los testos estan en mon poder, q[u]e penso seran del seu agrado. De mà part hi he fet lo q[u]e he sabut perqè. ho fossen. Penso q[u]e seran tots dotze rosers com Vm. me donà al recado en nom de ella. Pues ja estan tots dotze plantats. Podrà ser q[u]e algun no visca. En tot cas donant-me avís ja ni enviarie algun més. És dir q[u]e un die podrie fer venir a Francisco ab la mula portant ganastres ne podrie portar dos cade vegade, q[u]e penso anirie millor q[u]e ab al carro. Vuyt o deu ja són segurs de viurer, als altres no del tot. Ja tenim al s[eny]or jutje de lletres en posseció. Ayí als s[eny]ors milicianos tingueren revista de ordre del jefe polítich. La revista fou passade per lo ajuntament y en dit die los s[eny]ors milicianos estrenaren un bastuari complert, fet en Barcelona. Se servirà a donar recados a d[o]n J[ose]ph, d[o]ña Llúcia y a mademeta, J[ose]ph Maria y a Joaquim quant li escrigui y Vm. a son agrado. Son servidor,
J[ose]ph Bonet, p[re]b[e]re.