Amich, duenyo y s[enyo]r: luego de aver rebut la sua afavorida he fet las degudas diligèncias de trobar a d[o]n Fran[cis]co de Peguera y junts avem entregat al s[enyo]r abat la carta y al secretari del cap[íto]l la altre. Aquí van las respostas: Peguera diu que per lo correu escriurà sens falta, no obstant me ha dit que v[ostra] m[ercè] avia estat mal instruït, que per demanar una monjia se avia de escriurer a cada monjo en particular y que ell casi casi no hi tindria vot, per quant era parent y que ja hi avia los Moixons parents, però que se farà lo que podrà. Per altre part jo ja sé que fins ara de las tres monjias que vacan no han demanat sino quatre. Dich a v[ostra] m[ercè] això de amich y si acàs vol obrar lo de escriurer als s[enyo]rs monjos en particular avísia que remetré luego una llista de tots. En fi, dispose y mània. Estimaré me pose als peus de las s[enyo]ras y als ordres de la demés família de v[ostra] m[ercè], tant de part mia com de la Antònia, ma parenta. Interim que quedo suplicant al S[enyo]r g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
Desta sa casa, Ripoll y agost 16 de 1768.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], son més aff[ect]e ser[vi]dor,
Anton Pasqual y de Bassols
Amich y s[enyo]r d[o]n Narcís Burguès Font y Corominas
