Fitxa de la carta

Bar[celo]na y [novem]bre 20 de 1773

Pare meu y s[enyo]r de ma major veneracihó: Me alagraré que ajen ar[r]ibat en eixa de Gerona bons y que no se ajen atropellat per lo camí y que v[ostra] m[ercè] no aje experimentat dany algun per lo camí. En esta tots ho pasam bé, g[ràci]as al S[enyo]r y la Mariquita apareix que va millor, vulla Déu continuar-nos est benefisi si axís convé. Veig me diu v[ostra] m[ercè] de què ha escrit al fiscal, pues ell res no’m diu de tals cosas ni me’n dona la manor hinsinuhasihó, y perquè jo no puch estar tant temps ab esta hindifarènsia li he parlat ben clar per un molt amich seu en al cual ha declaradas sas hintensihons, ab lo que he vist que jo no me enganyava. Però jo tanbé he dit lo que feia al cas y ahir penso que va anar lo fiscal a saber lo que jo avia dit, que lo comprenguí algo sospès y molt homil. Lo que jo he fet [h]a estat perlar ab lo can[on]ge Sanromà perquè se confaresca ab lo d[octo]r Bordas perquè jo sàpia com me tinch de governar, però de asó ningú no’n sap res, que lo fet és callar y fer la seva. Y me [h]a estat presís lo pendrer est determini pues jo no podia aguardar ni aguantar més, que jo ho pàsia de moltas maneras. Y penso que cuant an pensat que me tenian més ar[r]endida me som marejada més, y encara que me an faltat algunas persona[s] ne he trobadas de altres, que si no falta Déu no faltan personas. No puch ser més llarga que·[e]l cor[r]eu se’n va. Estimaré que la mare y s[enyo]ra que prenga esta per pròpia, saludant-la de cor com a tots los germans y germanas de S[an]t Deniel que, com jo he estat ab bastantas tribulasihons no he estat per escriurer a ningú. Y reso y no [deixo] de pregar al S[enyo]r lo g[uar]de los m[olt]s a[ny]s que li desitja la filla que lo estima y més de cor lo vol y s[a] m[à] b[esa],

Maria Josepha de Feliu y de Burguès

[P.D.]: Estimaré me escriga què fa lo can[on]ge Basols, que si bé que sé per casa sua que diuan que ho pasa bé, però me estich ab cuidado.