S[an]t Martí Cescorts y juliol 25 de 1765
Charíssima y amada de mon cor: no obstat que ab escassés de temps no pot dici<ci>mular mon cor lo intens amor que professa al obgecte de mos carinyos y, si bé que seria llarch lo explicar en la hora present mon affecte, però és tant sert que és mútuo lo amor me contentaré ab dar notícias de ma cabal salut y mon felís arribo, que es estat als dos quarts per las dotse del matí, encara·que moltíssim trist de aver-me agut de auster [sic] de v[ostra] m[ercè] (encara·que no un punt se ausentarà v[ostra] m[ercè] de mon affecte) que puch assegurar-li esta ausència que és la més viva violència que han pogut ocasionar mon ànimo mos superiors, però veuré de rescatar mon cor ab la prestesa que me sia dable y penso que la primera carta que rebrà mia li podré assegurar lo die de positiu de mon arribo en eixa.
Li suplico ab vivas instànsias que se dígnia de posar a lo menos un nom de son caràcter a la carta que tinch de rebrer, qual me ha de donar notícias de v[ostra] m[ercè], perquè és sert que sempre estich ab vius cuydados de la salut de v[ostra] m[ercè] per ave[r]-la deixada del modo que la deixí y li recomano per las entranyas de Jesuchrist que en qua[n]t pugui que·[e]s divertesca y que procúria dormir<er> a las nits y que cuydi per sa salut y perdoni de esta inútil carta q[u]e solament confio que la bondat de v[ostra] m[ercè] dicimularà la falta del mal format borró que remeto a v[ostra] m[ercè], però puch assegurar-li que no tinch més que mitg quart de temps per escriurer. Si cosa se li ofereix pot manar a·qui tant de bon grat li ha donat son cor, que és son més fi y intens servidor
D[o]n Joseph de Burguès y Coromines
D[o]na Maria Fran[ces]ca, íntima de mon cor
