Duenya y molt s[enyo]ra mia: arribí ahir dimars a las 5 de la tarde en esta de Bar[celo]na bo, a Déu gràcias, y està ab grans congoixas mon cor per la ausència de v[ostra] m[ercè], encara que molt presenta en mon pensament, que es sert que me apar que molts anys ha estich fora de sa presència.
Jo no he pogut escriurer a v[ostra] m[ercè] antes per no haver arribat en esta a temps per tirar las cartas al correu y no dubto que haurà estat ab algun cuydado per no haver jo arribat en esta lo andemà que me’n aní de eixa de Gerona, però, com me feren aguardar lo correu, no poguí marxar a fins a las nou del matí y no fou dable lo arribar en esta fins lo dimars a la tarda y tingué un camí felicíssim.
No me detinch en decifrar mon cor, solament me referesch a lo que li tinch dit y continuaré a lo que so estat fins assí, que es dir que no es capàs de arribar mon cor a superiors afectes.
Tots los de esta casa de Bassols donan a sa s[enyo]ra mare y molt s[enyo]ra mia un sens fi de memòrias y del mateix modo a v[ostra] m[ercè] y a tots los demés de sa casa y li estimaré a v[ostra] m[ercè] me pòsia als peus de sa s[enyo]ra mare y de las germanas y a la obedi[ènci]a dels demés de casa.
Per·ara no puch dir a v[ostra] m[ercè] quant serà mon retorn en eixa per no saber quant estaré despatxat, però apressuraré tot lo que podré.
Si vol res, avís, que sap ab quant vius anelos desitjo servir-la a v[ostra] m[ercè], que per lo p[rese]nt no cessaré de pregar a Déu g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s com desitjo de esta de Bar[celo]na y dezembre 25 de 1765.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], son més segur y constant cor,
D[o]n Joseph de Burguès
[P.D.]: Digui a la sua mare y s[enyo]ra mia que ja he vist est matí lo s[enyo]r d[octo]r Forts y la s[enyo]ra Paula, però encara no ha parit.
D[o]na Maria Fran[cis]ca de Caramany y Fontdevila, m[olt] s[enyora] m[eva].
