Ripoll, agost 16 de [17]68
Primo y amich ardiaca: lo s[enyo]r d[o]n Anton Pasqual me entregà una carta tua de 1er del corrent en la q[u]e queda enterat de la pretensió tua y de tos nebots ab la inclinació me manifestas tenen a nostra sagrada congregació y a est m[o]n[asti]r de Ripoll en lo q[u]e se proporcionan dos vacants, però no sé si oportuna per satisfer los desitjs de tots tres, en concurrència, singularment, de infinits pretensions. No·[o]bstant queda seguir de ma propenció en facilitar quant puga una de las vacants a favor de d[o]n Antonet, q[u]e, segons notícia anticipada, és lo major dels germans. Però esta esperansa q[u]e puch y dech oferir a la família de Burguès no assegura el logro q[u]e solicita, pues est depenja de la propuesta del s[enyo]r abat y de la acceptació dels demés q[u]e entran a votar las mongias, q[u]e són tots los indivíduos del monastir. A_quí és de estil escriurer a cada un en particular una carta al tenor, estil y formalitat q[u]e t’a ha escrita al cap[íto]l per lo propri. No es error per ara y pot subsanar-se en lo correu q[u]e te aparega después de rebuda esta, suplicant-te a tu y primo d[o]n Narcís me perdoneu lo avís q[u]e distant de bachilleria; no és sino avís de bon afecte q[u]e desitja facilitar los medis a la seguretat de vostres conssuelos.
Va la nota a qui se ha de escriurer, però a mi podeu excusar esta formalitat, pues sé sens ella la de ma obligació y te previnch q[u]e cada carta vaja dirigida directament a son duenyo. Vale.
Teu Pagueras, monge.
