Fitxa de la carta

Coromines i [novem]bre 7 de [17]74

Cusí, dueño i señor: avuy havem escrit a d[o]n Miquel Parrella perquè elegís apoderat per compondrer nostres interessos, manifestant-li que per nostra part quedava v[ostra] m[ercè] elegit ab amples i bastants poders. Quant li han entregada la carta estavan sobre taula i ha preguntat al dador si teniam dia aplassat per nostra marcha i, responent-li dit dador que no·u sabia, ha dit que ab la més promte brevedat respondría. Veurem lo que diran aquesta gent. Ara no falta més que fer lo poder, per qual fi podrà servir-se enviar un recado al s[eny]or Joseph Saura per·a·què tíria dit poder ab tota la generalitat de poders i, per últim, antes de venir en esta que ensèñia dits poders a v[ostra] m[ercè], perquè entra la universal generalitat que volem que tinga. No·[h]y faltas ninguna especialitat per los fets que tenim entre mans, tant per firmar lo finiquito dels interessos de Parrella com per firmar la venda de la casa, dipositar lo preu, soltar qualcevols depòsits y firmar qualcevols vendas de censals.

Atvertesch a v[ostra] m[ercè] que jo penso partir de esta lo dissabte a mitg die, per lo que podrà preguntar-li quin die li vindrà bé al not[ari] per venir en esta, pues havent jo també de firmar dit poder, serà menester que vinga antes de dissabte, lo que podrà avisar per lo dit dador, que li enviarem cavallaria per venir.

La mare, al pare i jo participam a v[ostra] m[ercè] i demés de eixa nostra estimada casa que divendres pròxim vinent se selebra en esta sa casa la festa de nostra s[an]t patró i tenint la bona comp[anyi]a de v[ostres] m[ercès] la celebrariam ab molt més gust i aixís si’ns volen fer mercè ho rebrem per especial favor. Diu la mare i señora que diga a mi señora d[on]a Manuela que encara no li ha tornada la visita i fent lo que li demanem per la acistència del divendres li farà recibo.

Aquí enviam a buscar las cadiras que penso ja las haurà entregadas lo cadirer. Mil exprecions a las señoras i demés de eixa ma venerada família i v[ostra] m[ercè] se las pendrà a mida de son gust i jo quedo com sempre pregant a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s.

B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], son cusí i més segur ser[vi]dor,

J[ose]ph de Burguès

Cusí i s[eny]or d[o]n J[ose]ph Anton de Taraval