Fitxa de la carta

[Nota]: Contestada a 30 nov[embr]e de 1826

Ripoll, novembre 17 de 1826

Mi dueño y querido sobrino: he celebrat ab grandíssima alegria las bonas notícias de la salut de tots, que de ma part saludaràs, com també te participo aver-me estat tot lo de la tua un ple regositg en la innovació me fas de la individuació de tots.

Ara pues aludint per eix fi y voler manifestar-me ab la major claredat, no desviant-me del bon zel que ab la família porto, com ni trocar per àpice los honors de nostra casa y, per últim, ab los de la de Coromines, que per tota esta claredat te escrich la present ab nostra vulgar llengua. Te vas a fer, com no dubto ja sabras, la següent participació o expressió del següent. Y te estimaré tot ho retingas ab lo major secret y que per may se sàpia que jo te’n haja individuat res.

Al despedir-me jo de Vich y aver topat ab lo s[enyo]r canonge Ripoll, qui donà la rectoria al rector actual que tenim, me feu saber que avia passat de visita y ab molta brevetat lo s[eny]or bisbe y que de resulta avia manat tranferir-se la Minerva en la iglésia de Vilanova, y estar allí per a administrar-se de viàtichs y demés comunions de la parrochia. Y que lo rector avia quedat molt contristat de tal novedat (lo que dubto) y de lo que donava demostracions de voler pretendrer altra rectoria, etc. etc. Alto aquí. Lo s[eny]or rector actual es un boníssim home! Y me’l miro incapaz de dir una cosa per altra, pero com se li aproximaria la conveniència de la administració, y des·de al peu de casa ho té tot, se’m fa dificultós creurer tal sentiment. Més, com se suscitaran, si això passa en avant, tantas novedats, atesos los gastos grans que han de aver, lo remordiment de ellos respecte de la tranquilitat ab que ho passava, podrian somourer-lo a tal empresa, y més que més ara en vacància de tantas pesas vacants en lo bisbat, però dubto de millor en las circunstàncias de la sua, y estar com a connaturalisat ab tots los parroquians com està.

Però vamos a lo principal. Quals seran los gastos? Se ha de engrandir la iglésia de Vilanova tres capellas, a més de la que hi ha; se han de transferir altars; se ha de fer campanar nou y transferir campanas; se ha de fer cementiri, y què dificultats en las majorias de basos o sepulturas y què llastimós de molts que tenint las cendras u ossos dels antecessors allí, restian apartats o anegenats o com a disposats al olvido dels que vindran, y que llàstima per la casa de Corominas, que a més de los vasos asseñalats cerca del Padró del cementiri tenia una tant excellent y capacíssima sepultura ahont restant, a més dels ossos dels protoavis y de mon temps de ma avia Coromines y de Toralla , de mon germà Ramon, y de ta mare, d[oñ]a Rosa , quèdia tot desinvolt com después dels tants rectors y antecessors de casas, etc.

Que una iglésia com és, la més antigua de la comarca o plana, consegrada y dedicada al gloriós Sant Martí, bisbe (com consta dels pergamins de la iglésia y Florez ) tinga de remourer-se per·la voluntarietat de tres o quatre plagas, com son Comarenena, Cararach, Sala y Camprodón, essent com han estat sempre la casa n[ostr]a de Coromines, Dot, Vilaporta [#] y seguir-se lo veynat n[ostr]e de S[ant] Martí a no [sic] y masovers tots, y restar també a major conveniència per la Escanera, Sorribes, casas del Pont, Llafrenca, casas del Güell y fet lo pont casi de mon temps per camí misser en n[ostr]e terreno, encara·que a expensas de la parròquia y obligació y de mantenir-lo, que no vol dir res per cor? És lo tot.

Per fin, situada dita iglésia parroquial en la rodalia de nostres bens de Coromines, disfruta de grans privilegis, com es de tenir las majorias en las funcions de la iglésia (declarat per Tarragona), tenir las armas esculpidas de Coromines y aver de venir ab creu alta a buscar los morts fills de la casa cantant, etc.

Tot esto se aboliria o alteraria. Quant tot se pot compondrer, que essent la iglésia parroquial (y no Vilanova) capaz per qualsevol concurs de parròquia y demés gent, fent la volta nova de rejol ab teulat sobre, y fer dos capellas més per los sinch altars que ja restan las parets, la una al costat de la del Roser y la altra al baix del campanar ab volta de rejola, resta una iglésia gran, capaz y hermosíssima, donant-li lo enfront de lo modern y queda una iglésia tant bella y polida com qualsevol altra y fa eixir ab oferir de la taularia la obra cuita, ja quedaria compost. Y no vulgas consentir a eix nou assumto per res y convenir-se ab eixos favorables q[u]e te expresso. Ton segur servidor y oncle

Anton de Burgués.