Fitxa de la carta

Foli 1r:

JHS

Molt expectable y magnífica senyora tia,

En amor de mare y s[enyo]ra mia, besades les mans de v[ost]ra senyoria per mes de mil voltes, li done noticia com per Viladamor e rebut la lletra de v[ost]ra senyoria. La alegria que la mia ania a sentit de veure aquella y saber està bona nos dexa escriure. Suplique la magestat divina per molts anys y bons la y conserve com yo desije que ab seguretat se pot fiar. S[enyo]ra y mare mia més cara que la vida mia faça lo bon prou lo gendre, y suplique lo S[eny]or que v[ost]ra senyoria ne vega rebesnets ab vida y onra de la s[enyo]ra dona Stefania.

Per a dir-li quant me•n só alegrada non bastaria paper ni tinta si•u avia d’escriure y molt més vent és cosa que a v[ost]ra senyoria tant li satisfà, per a son descans y persona de tanta onra y valor y de tantes virtuts. Però hom fos més me par no és ninguna cosa per al que la senyora dona Stefania merex. Y axi tinc al s[eny]or don Juan per lo més dichos ome del món. Y a sovtat placia a la mare de Déu, que per molts anys y bons vixquen ab conpliment de alegria, com yo desije que sia cer(trencat), ma s[enyo]ra, que si verdaderament ella me agués parit y la s[enyo]ra dona Stefania me fos jermana, per pia no les tendria més dins les mies entranyes.

Y axí reste a v[ost]ra senyoria en la major obligasió del món de tenir-me per filla y recordar-se de mi, fent-me dichosa de ses lletres, pux de la vista per mos pecats estic tan apartada que és la cosa que aquest món més desije per a oy. Tinc confiança en la mare de Déu que me alegrarà algun dia axí com yo la•n suplique.

Del que diu s[enyo]ra mia que à molta no a vist lletres me pesa en l’ania, com tinc tan mala dicha que les mies no li arriben, perquè poc tems à li escrit dos vegadas estant ab molt desig de saber de v[ost]ra senyoria, y axí s[enyo]ra mia que en açò ninguna culpa tinc.

De mi li done avís com estic bona, mercè a Déu, y ab tant desig de poder-la veure que, la mia voluntat tostems està ab ella, que si axí personalment y podía estar, cada ora la veuria.

La reverent s[enyo]ra abbadessa a v[ost]ra senyoria molt se comana y se•s molt alegrada del casament de la s[enyo]ra dona Stefania. Y totes estes mares per la senblant, especial la mare sor Castellara sor Anna de Cardona, les quals besen les mans de v[ost]ra senyoria, yo s[enyo]ra y mare mia per infinides vegades. Y dexant al portador lo que més per esta dir pori, suplique la magestat divina la expectable y magnifica persona de v[ost]ra senyoria guarde y la vida y estat li aumente com yo desije.

De Santa Clara de Xàtiva, a VIIII de juny de MDXXVI

S D B E S

Filla y neboda que li besa les mans y més que asi l’ama

Sor Juana de Cardona

Foli 1v:

Sobrescrit:

[creu]

A la molt expectable y magnífica senyora tia en amor de mare, la s[enyo]ra comtesa de Palamós, ma s[enyo]ra, en Barcellona.