[Foli 1rº]
Jhs
Molt espectalble senyora mia,
La amor y consolasió sia en l’ànima de v[ost]ra senyora y fasa regir aquella a #soi com ela desiga. Senyora, per Viladamor rebí unna de v[ost]ra senyoria ab la qual rebí tantta de consolasió y alegría que no\'s poc #encariri per letra nenguna, per què quant vers letra sua, #parme que parle abb ela y abb aquest parer, no•u farte de ligir-la unna volta, mas molttes, y de cada volta em torna la #alilia nova senyora del que em diu: que à molta que no a rebut letres mies. Estada esta la causa per què cuannt rebí una de v[ost]ra s[enyor]ia per Pedro de Rueda siu resposta y may tornà per ela, y vennt yo asò enuji la anoya que la enujàs per altra part. Y segos me diu #nois que no la a rebuda, en só molt anugada, per què allà on és l’ansia no y poc aver descunty, per que yo és tannt asi tostes demanat per on sabré noves de v[ost]ra s[enyor]ia y de son éser, y que vega que més letres m\'o hagen de aribar esme molta fatiga. D’asi anannt proviré per part segures.
Senyora, molt me só alegrada del que en diu de la senyora dona Estefania, plasia a nostre Señor la guarde y deliure aisí com tos desigam. Del que em diu del pregar per ella, puga éser serta de hunna cosa, que tal deligeu sia #sida la a i ab la comfiansia que yo tin des les orasios d[e]·estes mares, que ab l’aguda de nostre señor no la caldrà estar abb ansia nenguna.
Senyora, la reverennt mare priora se comana molt a v[ost]ra s[enyor]ia
[Foli 1vº]
y fa así molt pregar per lo mateis orasios espesial és persona molt #reverent y vol molt a v[ost]ra s[enyor]ia. Senyora, de mi no li dig res per què gas poc pensar con dec sesar al que nunca sebe, mas dir-li e asò, que per que no se lo dia pasaré tot lo més diennt cada dia les matines de Nadal, que és una gran orasió entre molttes altres cosas. Encara que les mies orasios sien probres, senyora, la mare sor Àngela Margarit besa les mas de v[ost]ra s[enyor]ia y està en lo mateix carec.
Y no dig més sinó que reste soblicannt a Nostre Señor la guarde y prospere aisí com yo desige.
Fetra lo dia de sennt Pere
Senyora d’esta filla obidiennt de v[ost]ra s[enyor]ia que per ela prega y las mas li besa
Sor Margarit Requesens