Fitxa de la carta

Adri y juny a 1 de 1771

Mi duenyo y Sr. Felicià: le acompanyo a la fúnebra y llestimable notícia del sentiment de la desgràcia de ma amada Manuela. Déu Sr. Nostre lo vulga aconsolar y los vulga conservar los qe. son restats en vida y salut, qual goso g[ràcie]s al Sr.

Aquí li remeto la llibreta de las missas que he celebrades des·de que entrí en sa casa haste que me despedí. Totas las troberà acalendades per mesos. Las que se me estan devent són 170, las que selebrí des·del 7bre. a fins tot lo abril. Las dotze missas que me diu que celèbria luego que rebí esta me posí a celebrar-les per la ànima de sa neta, que ja no tinch cor per anomenar-la, que al cel sia y no me’n descuidaré tant fàsilment. El retornar la cavalcadura que me’n aní, escriguí a Anton, a·fi de que donàs satisfasió a tots Vms. que, ya que jo no me despedí ab aquella urbanitat y satisfació en que devia donar, y en especial a Vm., com és el demenar-los perdó de la molt que los he injuriats, de lo mal exsemple en que he donat, de no aver cumplert a mon ofici. El motiu que jo en ma persona no los doní esta satisfació fou que me falta lo cor y no hi agué home, però ara per las oras los dich a tots que perdònian de tot lo expresat. No obstant no puch jo dexar de clamar una quexa contra Vm. y és que en aquellas faltas que jo feya may me avisà, que si Vm. me agués avisat o cor[r]egit, no so tant ir[r]acional, que no me fos esmenat y no lo agués complegut en tot. Ja me afiguro que per fer-me marsè y per solta de la present clàusula dirà que jo no faltí, pero no per esto quedo jo satisfet, pues ja no tinch cara ni ulls per traurer en lloch de lo molt y molt que me diuen de vostè y del qui és causa de las causas. Si Vm. se volia allergar en venir a Girona y me donava avís que hi fos tindríam un rato de conversasió los dos y me empenyo a·fer-li conèxere com lo fan viurer enredat. Li faria veurer la murmuració que hi à de casa Puig y li faria veurer com és Vm. tant siego en creurer las cosas, y esto la·í·faria constar ab avidènsias, exsemples patens, ab testimonis y, si Vm. no obra, los ulls dich de cert que se’n va malament de aquesta vida, per tenir tant y tant los ulls ser[r]ats, y per voler creurer aquells que són la perdició de vostè, que són la causa de la murmuració, de lo escàndol, de retirar-se la parantela de entrar en sa casa. No vulga asser de aquells que dominetur in mare dominetur in terra. No vulga fer com lo castellà, puedo y quiero, sinó que se té de fer com diu lo italià: Pensate melius y no creurer de fluix. No lo voldria enfedar ni atropellar, que bastantament lo miro atropellat. Y si escrich com escrich és per què me recordo del temps que he estat en sa casa y no dexo ni dexaré de tenir-i afició, esto és, lo motiu, axís com jo me quexo per_què Vm. no me avisava en mas faltas, axís mateix penso que vostè trobarà ple en que lo avísian de sa segadat. Míria que hi à pecats de omisió, que és lo que se me ofereix dir-li y anyedir-li en resposta de la sua carta. No me oferechs a res per que me afiguro lo home més decaigut que hi pot aver, no obstant que si Vm. me empleava per ninguna cosa en que lo pogués servir, lo serviria molt gustós y a tota sa família actual. Aquí no puch jo satisfer a·los beneficis que tinch rebuts del que li suplico me los donga. Mil memòrias a tots y al interim prego al Altísim li consedesca tants anys de vida com per mi desitjo,

B. L. Ms. de Vm.,

Rafel Heras, pbre.

Mi dueny y Sr. Felicià Puig y Padrola