Fitxa de la carta

Gerona, día 23 de nobembre 1849

S. M. S.

Querisim cuñat: la divina gràcia sia en nosaltres, amén. Ara sí que ja sé que·[e]m benehirà. Me ha fet escriure que previngués crosa mitra guans y sabatas per fer-la benedichció serpa misa resada ab la cantúria y no sé com fer-o, perquè jo no tin diners y si tu y en Tou me bolís fer la caritat de pagà la cantúria, al dinà y refrés de la tarda, que no combidase sinó als més presisos, que no puch dexà de combidà. Fabó que espero de la tua bondat y Déu t’o pagarà tot y axís vejas de beura al Tou per parlal-i de asò, que també li escriuré lo matex, que no’t pència pas que aya de ser un pontificar. Axò és lo que se me oferex manar-ta. Germana que en Jesús te ama,

Maria Clara Quintana, abadesa.