Bar[celo]na y [desem]bre 9 de 1773
Queri[dí]sima mare mia: est correu no he tinguda carta de v[ostres] m[ercè]s ni’n sé res. Vulla Déu no sia per falta de salut. En est[a] estam com de antes y, encara que s[e] coneix que la Mariquita va posar-se bona ahir, tingué febre y jo penso era que se purgà un poch y a la tarda se constipà una miqueta, però avuy ja està millor, g[ràci]as al S[enyo]r. Jo també estich molt encadarnada dias ha y me dóna molt dolor de cap, però conech bé que·[é]s ab lo favor de Déu.
Estich aguardant ab hinpasihènsia la que me escriurà lo pare y s[enyo]r perquè pogam pendrer alguna de determinasihó, que si lo fiscal no fa bona sonada estich ben resolta de anar-me’n a casa mia, que jo ara no dich la menor cosa per aguardar lo que determinin v[ostres] m[ercè]s, pues per esta res de nou experimento y és sert que cuant se està ab hinpasiènsia tot dóna turment y aseguro que [si] aribo anar-me’n no pènsien en que [h]y torni, que la·despadida serà llarga y no reparin en fer-los-ho a saber, que jo no dich res sinó que callo por el tiempo en que me allo, però alentada de ànimo, pues persò que tinch un bosí de pa y perticularment tenint tant bons pares.
No puch ser més llarga, que·[e]l cor[r]eu se’n va, sols que me manan y al pare y s[enyo]r que se servesca pendrer esta per pròpia, que los desitja la filla que més de cor los vol y estima y b[esa] l[a] [mà] [de] v[ostra] m[ercè],
Maria Josepha
Mare meva d[o]na Isabel de Burguès Coromines
[P.D.]: Soposo sebran que morí lo degà Bastero y ahir combregaren a d[o]n Salvador Tamarit y diuan té molta febra.