Fitxa de la carta

Vich, 25 de 9bre. de 1838

Caríssim y estimat fill Joaquim: salut y gràsia del S[en]or. Sabràs com bas arribar en esta sens nobedad. Sols la novedad q[u]e bas trobar a·l’arriban a Vich, antes de ser a casa, fou qe. me digueren lo qe. tu callaras, que Casabó, la Dolores, qe. tot Vich n’e ba ple. La primera persona qe. me donà tal nobedad fou la tia Margarida. No bas saber respondrer a tal pregunta, pensant qe. se burlaba de mi, però si bosaltres dos bos ho boleu fer, qe. no ne agen de demanar a ningú ni a bostre para, que dich a bostre pare, me equibocaba, a bostre yndichno, cruel varon qe. no es merexedor del nom de para, aquell qe. no ha hobrat com a·tal, qe. si jo agués hobrat com a bon pare, no me beuria com me beig, despreciat dels fills qe. los bons pares acostuman a donar bons exsenples a sos fills y los fills acostuman a ser omils y obediens y no pasan aban a enpendrer nous plans, lo qe. te encomano encara qe. de ton para, qe. fassas apresi de la sua ànima, qe. és de ynfinit balor.

És redimida ab lo preu ynfinit de la preciosícima sanch de Nostre Sor. Jesucrist. Lo mateig dich a la Dolores, que la matexa obligasió tinch ab lo hun qe. ab l’altre. Bibiu com boldriu aber biscut a·l’hora de la mort. Ameu a Déu y temeu a Déu. Teniu presén qe. sous mortals y em de donar comte de tot lo bé y mal qe. aurem fet en aquest món.

No bos dexeu enganyar del món. Jo encara que yndichne no sesaré de demanar al Sor. bos ylumínia y bos dònia o estat qe. més bos conbínguia y síguia per major glòria sua.

Tot quant se me ofereix per lo present,

Disposeu de est yndichne

Salarich