Vich, de agost de 1839
Caríssim y estimat fill: salut y gràsia del Sr. Seria faltar a la mia obligació no procurar, en quan me síguia posible tot lo teu benestar, tan en lo espiritual com en lo temporal. Yxís, ab gran dolor del meu cor, te dich que lo dia de Sn. Joaquim, a·la porta de S. Domingo, me abisaren de que tu te ocupabas bastan en llegir alguns llibres bastan perillosos, de fer-te perdrar la ànima y cos y, axís, te suplico, per las llagas de Nostre Redamtor Jesús y per los dolors qe. patí Nostra Mare a·la montanya del Calbari, al peu de la creu, qe. no te ocupis ni perdis lo tems ab senblant cartas de llibres qe. te poden perdrer, qe. no te’n adonaràs quant se’n an poders per llegir nobelas y altres llibres enbenenats ab la capa qe. son bons. Fes ara lo que boldrias aber fet a·l’ora de la mort y guarda de fer lo que te ha de perdra en aquella hora tan terrible y que no’ns an podem apartà. Guarda’t dels conpanys dolens. Ja es tems que ho conegas. Procura la salbasió de la tua ànima, qe. si la pers mentras ets jobe perilla lo ser perduda a·la bellesa, si y arribas, qe. no ho tens segur. La esperiència ho ensenya, qe. més no moran de jobes qe. de bells.
Te suplico que seguescas los exenples y llisons que nos dóna lo millor de tots los mestras, Jesucrist, qe. de des de la càtedra de la creu nos exsorta a seguir-lo y nos diu qe. dexem lo món, qe. es enganyador y desgrasiats los seguidors del món y tanbé te encomano dònias algunas esbertencias a·la Dolores en estas en puesto de para, y tan tu com ella posebos baig lo enparo de Maria Santíssima. Sigau-li debots, teniu-li huna particular debosió. Si sous debots de Maria no bos desenpararà, suplican-li qe. bos guiy per lo camí qe. síguia més conbenient y síguia per major glòria de Déu y vos alcància de son santísim fill, qe. bos ylumínia per fer la sua santísima boluntat.
Tot quant se me ofareig per lo present. Memòrias a mi Sra. y demés de casa y, en particular, a la Dolores y tu disposa de ton pare que de cor bos ama y estima,
Bonav[entur]a Salarich
