Fitxa de la carta

Vich, 24 de 8bre. de 1840

Caríssim y estimat Quim: salut y gràsias al S[eny]or. Sabràs q[u]e me donares huna alagria al dir-me q[u]e te tocà la sort de traurer huna sort, però, de altre part, me donares huna tristesa perquè los dinés fan perdra molta gen[t] si·no fan bon hus de ells. A mols fan perdre la ànima y cos. Fer-ne bon hus, no te’ls mal_gastis, q[u]e bindrà dia q[u]e los tindràs ben menester. Jo no t’i pretench res, sols si hera cosa q[u]e se balgués, q[u]e jo no sé si has tret poch o·ni mol. Si fos cosa q[u]e so balga, si q[u]e boldria q[u]e tornasas los dinés q[u]e cobraras de casa Picó. Las sinquanta lliuras, q[u]e és lo dot de la Felipa, q[u]e estos no són meus. Si lo q[u]e has tret no·s’o·bal dex[a]-o corre, q[u]e de algun modo se conpondrà lo salbant.

Me digué q[u]e li abias donada alguna carta per mi, però la perdé per lo camí. Aquí enbio nou lliuras de onsas de moxormons pel Pera Balon, honse duros y huna paseta. Diga-li q[u]e los dònia a d[o]na Ygnàsia. La Felipa y la tua mare te donan las gràsias dels mocadors. Tot quant se me ofareig per lo present.

Sols dech dir-te q[u]e te recòrdias tots los dias q[u]e as de morir y q[u]e fàsias en vida lo q[u]e boldrias aber fer en la hora de la mort y q[u]e te guàrdias de aber fer lo q[u]e no agueras bolgut fer en aquella hora. Si beyesas huna carta q[u]e ha enbiat ton conpany y amich, sola t’o faria enternir lo cor y te dóna tantas esprecions y, al mateig tems, se quexa de la tua omisió en escriure-li y si bols escriurer-li enbia-me-la a mi q[u]e la entragaré a·la sua mare, q[u]e la ficaran dintre la sua busca hun Pape Prim. Aquell si q[u]e ha sabut dexar lo món. Ell es estat sabi. En aquest ynstan acaba de donar lo esperit a Déu lo Sor. canonge Dn. Pau Coll, amich de mi Sra. Disposa de ton pare q[u]e de cor te ama y estima y te desitga tota felisitat espiritual y temporal.

Bonav[entur]a Salarich

[P.D.]: Diràs a mosèn Joan q[u]e ja bas rrebrar la sua y tanbé diràs a d[on]a Ygnàsia q[u]e abui me han bingut dos minyonas. La huna es masa jobe; era mol guapa. Si ja d[on]a Ygnasia la aurà bista q[u]e estaba al molí de Fàbregas quant ella y feu q[u]e la minyona digué q[u]e la conexia de aber-la bista allà. Té 16 anys.

Ara me’n bas a beura’n huna·[a]ltre. Beuré si fa pel cas y si la nesesitan, q[u]e escríguian. És la minyona q[u]e he anat a beura és huna minyona guapa. Si la bolen bindrà. Las ynformas q[u]e me han donat són bonas. Si la bolan q[u]e ho escríguian lo mateig camí si pot ser, q[u]e ella bol donar 15 dias de tems a·l’ama y si no la bolen q[u]e o digan tanbé lo matex camí.