Vich, 10 de 7bre de 1843
A Joaquim Salarich
Carísim y estimat Joaquim: salut y gràsia. al Sor. Què és lo qe. fas, qè. esperas, qè. aguardas en exa Babilònia sinó huna desgràsia y quan la tindràs ningú te la treurà de sobre. Si ho fas per la casa no te’n centiran grat, si ho fas per la gent qe. y tenias, faran lo mateig. En primer lloch deus mirar la tua conbeniència y lo mateig tems no donar hun centimen tan gran a hun pare qe. tan te estima y tu, a·par qe. lo àgias olbidad del tot, no te detínguias. Si bols pujar seria lo meu contento y dels demés de casa. Tu fes lo qe. mírias més conbenien per tu. Si puges bestan en dretxura a Snt. Julià a festa. En esta tots los que han bingut de Barcelona los han fet anar a somaten. Lo Barnat no se pot estar a Vich, té de anar a dormir a Tona, però aqueig bull. Ja aurà pasat, qe. fou quan marxà la Batallé. No te espòsias a hun perills grans, com són aquexes que si tu te ficas al fanch no te’n trauran los senyors ni los demés. Dexa Barcelona y puge si pots. No te dich més. Dóna de part nostra espresions a·la Sra. Baleta y demés coneguts y las rrebràs de tots los de casa. Mana y disposa de ton pare qe. ab llàgrimas als hulls te escrich esta,
Bonav[entur]a Salarich
