Vich, 10 de 7bre de 1843
A Joaquim Salarich
Carísim y estimat Joaquim: salut y gràsia al S[eny]or. Què és lo q[u]e fas, q[u]è esperas, q[u]è aguardas en exa Babilònia sinó huna desgràsia y quan la tindràs ningú te la treurà de sobre. Si ho fas per la casa no te’n centiran grat, si ho fas per la gent q[u]e y tenias, faran lo mateig. En primer lloch deus mirar la tua conbeniència y lo mateig tems no donar hun centimen tan gran a hun pare q[u]e tan te estima y tu, a·par q[u]e lo àgias olbidad del tot, no te detínguias. Si bols pujar seria lo meu contento y dels demés de casa. Tu fes lo q[u]e mírias més conbenien per tu. Si puges bes-ta'n en dretxura a S[a]nt Julià a festa. En esta tots los que han bingut de Barcelona los han fet anar a somaten. Lo Barnat no se pot estar a Vich, té de anar a dormir a Tona, però aqueig bull ja aurà pasat, q[u]e fou quan marxà la Batallé. No te espòsias a hun perills grans, com són aquexes, que si tu te ficas al fanch no te’n trauran los senyors ni los demés. Dexa Barcelona y puge si pots. No te dich més. Dóna de part nostra espresions a·la s[enyo]ra Baleta y demés coneguts y las rrebràs de tots los de casa. Mana y disposa de ton pare q[u]e ab llàgrimas als hulls te escrich esta,
Bonav[entur]a Salarich
