Sascors y juny 26, 1842
C[arísi]mo Pau: lo brigadier Munt me ha enviat las tuas cartas. Sempre he pensat farias tot quant podrias per lo bon èxit de la mia pretenció. Dirigeix-te com te tinch dit ab lo sobredit Munt.
Después de haver passat molt mal de cap discorrent, por fin he resolt anar-me’n a Comarmena en compañia de la família. Cada casa de tot est corregim[en]t, cada dematí, ha de donar al parte de lo ocurregut. Tenim de dia las portas tancadas, no isch de casa sinó per necessitat y may vaig sol, solament me fa tèmer al baxar a·la teularia, encara·que, a Déu gràcias, des·de la fatal desgràcia de Torrents, may més ha succehit res en estos alrededors.
Dirigeix-me las cartas a Manlleu, com antes.
A Barcelona ara sembla fan com aquell en despatxar-me la verídica, justa y arredada pretenció nostra.
A·més de las demés ocurrèncias, esta sammana he pagat al Clot, que des de desembre que batallabam. Li tenia pagadas 1.500 ll[iures] y ara he tingut que pagar-li’n 900 ll[iures]. Cregas que al pensar-hi encara la sanch a·par se’m capgira. En fi, som cabals. A_diós, Pau. Ton germà Fran[cis]co
