Ficha de la carta

Quid prodest clavis aurea, si non aperit? Melius est lignea dum aperiret. St. Augusti, ap. Nov.

Charíssim cosí: que nostre funcció sie estada ben solemnizada, encontrant (sens nota alguna) totas las cosas ab desitjat ordre. És cert, y si bé foren molts los obsequis que en totas las funccions sens rendiren, no és estrenyar, attenent vostres mèrits q[u]e, ben coneguts són ab vostre urbà y affable tracte, però què importa si vos no voleu posar en execució en disfrutar tals favors en part alguna, que en qualsevol (presindint de nostre funcció) se tindrian per ditxosos. S[an]t Augustí loco citato. Des·de al principi del món disposà la Divina Providència, per la propegació legítima del llinatge Gumà, al estat decent y honest del s[an]t matrimoni, no sols per la creació dels fills y per temperar y regular la lucsúria, q[u]e quedà desordenada per lo pecat original, si també (me·apar a mi), per·a·q[u]è las famílias honrradas quedassen ab successió y se mantingués y prosperàs llur desènsia. Y si no quid prodest, de tenir vos aconomia en conservar, eo augmentar vostre hizienda, cansant las potènsias, si tal vegada en treball serà per algú, q[u]e no pensarà més ab vos, per ser la obligació ja remota y, si vos casau y teniu fulls, la obligació serà pròcxima y obligatòria, per·a·q[u]è, per molt que fasen los fills may poden pagar las obligacions als pares. És certíssim q[u]e lo estat del matrimoni és sant y ab ell hi ha aguts molts sants. Y, aixís, si lo executau practicareu cosa molt santa y poder ésser sant com los demés hi ha agut en est estat.

En tant, per·a mi és estat felix nostre funcció, que (g[ràcie]s a·Déu) en mi no ha entrat màcula ni desgana alguna, attribuhint-o tot als purificats hayres del payís transitarem, perq[u]è havent partit de assí algo cadarnós, de després, sa y bo, però no ha quedat tota esta família de passar per lo treball de la constel·lació corrent, donant entrada a tots los tres desenamichs Delthome, però ara ho passen millor. Maria se comensa a llavar algún poch, las noyas encara estan recullidas en lo llit, lo estudiant, qui es estat sengrat 3 vegadas, la febre se li ha aquietat. Me tinch de conformar ab·lo q[u]e diu la escriptura: Deus dat, Deus abstulit, sit nomen domini benedictum.\\r\\n

Las noyas aprèsian sumament la lletrilla al naxament de Jesús y la cantan sens instrucsor, com y també Maria, q[u]e igualment la aprèsia y diu que ab sa desgana no ha pogut provar de cantar-las, si que creu no necessitar de religiosos, majorment de aquells q[u]e no tenen acostumat cantar.

Y així suposa q[u]e tampoch no ne saben y, aplicant aquell adagi: nemo dat quod non habet, se passarà sens ells.

Junt ab esta vos remeto los apuntamens per fer la concòrdia y, aquella, ja posada en estat per firmar-la, si bé antes se està en fer-la revistar per Sallers. Veig q[u]e los reg[ido]rs passan poch cuydado en passar-la havant. Vos estimaré la mireu y me diguau vostre sentir y si convé nos vejam passaré en eixa vostre casa, [per] discòrrer lo·q[u]e ser convenient.

Me alegro q[u]e vostre desgana no sie estada altre cosa y q[u]e vos hajau pogut librar dels desenemichs del home. Vulla Déu, sempre y en qualsevol desgana, succehesca aixý. Me alegro també q[u]e los damés ho pàssian bé, saludant a tots ab tot aff[ect]e y de part de Maria sens fi. Y quedant a vostres ordres sup[li]co a Déu vos g[uar]de los m[olt]s a[ny]s desitjo. Torelló y abril 6 de 1743.

Vostre cosí y segur s[ervi]dor, Q. V. M. B.,

Barthomeu Vinyas y Codolosa

Jaume Font Tordera