Si quis vult post me venire, abneget semetipsum et tollat crucem suam et se quatur me matthei, cap. 16, v. 24.
Char[íssi]m cosí: ab singular aprecio rebo vostre mística carta, celebrant ab tot contento la millora de vostre salut y, si bé de la impertinent constellació vos ha quedat la flaquesa y dibilitació de forças (segons relació me feu lo hereu Riera), esto, empero, piament se ha de creurer que és creu que Déu vos la enviha. Acceptau-la ab paciència, ha immitació de Christo S[eny]or N[ostr]e, per los treballs patí en sa sacrosanta Passió y entrau loego en religió, que vos librareu de moltas. Presertim la de ser casat, puix tant tímido vosté, que sols ab lo pensar, crech vos fa tremolar, però sempre alguna vos quedarà y porà ser més pesada que la de casat, que al acertar-se crech és la més suau. Y considerant-vos ara, inseguint lo literal de vostre carta molt compungit de cor y distret de·las cosas terrenas, vestivos algun sant hàbit et si forte de enacoreta et ipse curabit te, y teniu per objecte en vostres tribulacions lo text sobre citat.
És cert, y me consta per experiència, que ordinàriament las desganas (presertim quant són dilatadas) que esdevenan en una família, ha més del excessiu treball passa lo malalt, van acompanyadas de un notable sentiment que en summo grau pateixan tots los de·la casa y, en particular, si lo marit és desganat la muller va molt ansiosa, procurant no li fàltia cosa alguna de·lo necessari, aconsolant-lo en quant pot y tractar-lo ab tot amor y carinyo, com és obligació com és obligació. Y no és de estrenyar, per lo vínculo se té entre los dos: sunt duo in carne una (Matthei, cap. 10). Així·què, continuant vos ab eixa perpleccitat, què fareu en lo temps esdevenidor, q[u]è ha causa de no faltar-vos per lo present cosa alguna (a Déu g[ràcie]s) passau lo temps ab temors. Ja no me goso atrevir a parlar-vos de minyonas ni de la viuda Maria Tharesa, q[u]è es assí, ni de·la del Farrés, q[u]è crech no tarderà venir. Per·a·q[u]è no voldria ser causa de fer-vos variar la vocació, si la teniu, lo que dupto, de conservar-vos en estat de castedat, per·a·q[u]è lo q[u]è exprimento és que las donzellas bonicas vos agradan y·las llejas no y ab las bonicas sou molt graciós y de conversar ab ellas no vos cansau, si apar vos recrehau. Crech q[u]e millor és dir-vos lo q[u]e diu Sant Pau: Melior est nubere, quam uri (S. Pau, 1, cor. V. 9). Així que acceptau-ne alguna y, si vos apar la citada viuda, que és bonica y digau lo que diu lo Psalm: Hic accepistis benediccionem et misericordiam a Deo salutari suo, quia haec est generatio quaerentium eum quaerensium faciem Dei Jacob (Psalm, 23, V. 5). Y proseguiu lo q[u]e diu lo Rit: Accipite uxorem tuam, non ansillam sed uxorem et diliges eam sicut Chistus qui est caput eccesiae, dilexit eam (Rit., pag. 302).
Veig lo q[u]e me dieu, que la q[u]e vos escriguí en dias passats era affectada. La exortació cerca a saber a casat y, per·çò, me aplicau la fàbula de·las monas y guillas, inferint q[u]è ha causa de ser jo casat effecto tenir-vos a vos escrit en la mateixa confraria, però és molt extrànea ma intenció, per·a·q[u]è, que vos caseu ho no, cosa alguna no me redundarà, si sols ho dich a instàncias de un bon effecte y per lo molt vos estimo y a tots los de eixa casa, com és de ma obligació. Y en esta vida se ha de pendrer estat y tots estan suspesos, esperant vostre deliberació, y es veu no me apasiono ni interesso en tal ni qual part, si bé discorro ho necessitau, no sols per so sobre dit, si també per no gosar vos de perfeta salut, q[u]e al casar-vos crech la gosariu perfeta. O, que admirable sagrament és lo del S[an]t Matrimoni! Com ho diu S[an]t Pau: Honorabile connubium (Heb., 13, V. 4). Y aixís acceptau-lo de·bon cor, que sent verídich aquell adagi vulgar, que en malaltia y en presó coneixeràs ton companyó, inferiu que company més prompte y interessat q[u]e la muller en socòrrer las necessitats del marit y, essent cert q[u]e las cosas del món són mudables y que moltas vegadas lo mal se converteix en bé y lo bé en mal, tinch per cert q[u]e tot vostre mal, si vos casau, se convertirà en perfeta salut. Jo ha_demés, que del matrimoni no ne puch dir mal, per lo molt favor q[u]e Déu es estat servit fer-me sens mèrits, trobo en los autors que los q[u]e parlan mal del S[an]t matrimoni se fan suspitosos en la fe cathólica (Pleretici Albanenses). Y deuen ser denunciats al S[an]t Tribunal de la Inq[uisici]ó. Y jo com interessat en aquell, no me vull delatar. Veritat és q[u]e és més perfet lo estat felís de·la virginitat y constància, però açò no lleva q[u]e lo estat del sant matrimoni no sie just y perfet en son grau y poden ser sants los que viuen en ell ab verdader themor de Déu, que és lo q[u]e entenia dir ab la entecedent vos escriguí.
No obstant, lo que contemplo, que qualsevol home per ser dit cos en lo estat de casat és necessari que tinga la muller bona, aixís diu lo Esperit·Sant, que ja té al principi la vasa y fonament per adquirir estimables pocessions y sustentar ab decènsia honrrada la casa: qui possidet mulierem bonam inchoat pocessionem (Eccli, 36, V. 29), per·a·què mentres al marit busca lo q[u]e és necessari, ella dintra de·la casa lo disposa tot ab discreció y lo poch ho fa aparèixer molt. Esto suposat ubi invenias eam? Per·çò lo millor medi és encomanar-o a Déu, prenent per advocat lo gloriós S[an]t Joseph, q[u]e es patró dels bons casats y té molt devant Déu y, fetas las rogacions y súplicas convenients hallá haont se inclínia la voluntat sens temor, executar, perq[u]e se pot inferir q[u]e es permició divina. En est assumpto no tinch q[u]e dir cosa, si q[u]e me aplico aquell adagi filosòfich: nemo dat quod non habet, no havent sabut triar per mi.
Estimaré diguau al s[enyo]r d[octo]r Bernat, a qui cordialment saludo, que li sup[li]co tinga present sa promesa, qual me feu en eixa casa y que procúria son compliment com de sa poderosa mà ho espero.
Maria pochs dias ha ha comensat de anar a missa junt ab la noya més petita, quedant una y altre molt flaques per haver recaygut tres vegades de·la corrent constellació. Vos saluda a tots ab tot aff[ect]e y jo sens fi, y nos alegrarem que ho passau tots bé.
En quant a la concòrdia, a·par que los reg[ido]rs se vullan determinar de passar-la havant, si bé encara no se ha fet revistar per lo s[enyo]r de Sallers y tinch present los reparos. Vos si conciderau per lograr ab major acert lo decret, quals faré present quant se revistarà de·la q[u]e vos ne dono las g[ràcie]s y volan q[u]e las 250 ll[iures] restans per S[an]t Miquel de 1745, dilatant-las en eixos terminis, a·lo·q[u]e los he respost q[u]e no hi consentia sens antes donar-vos-ne part y que...#
Cerca lo q[u]e haviam parlat ab lo hereu Riera, diré que, no obstant...# en temps passat se tenia per poch decorós lo posar-se en concòrdia, però veig en pràctica per lo p[rese]nt que qualsevol cavaller ho executa per·a· q[u]e esto encara· q[u]e té algo de mira a concòrdia de acrehadors, però, in rei veritate no és més que un pacte entre lo qui pren la partida y la qui la deixa, y no se ha de tractar si sols ab un. Jo me veig ara ab pocas obligacions y si no me quito en esta ocasió no me quitaré may. Procuro en estalviar quant puch y a la fi del any he avensats 12 mesos. Las pensions atresadas dels censals fas, no crech deurer a ningú més de tres y ab altres las tindré del tot reguladas, que havent de manester lo pendrer diners a censal per pagar pensions anifia mal. Jo pensava si ab eix modo me porrà quitar més prest y per·çò fiu la recomendació a dit hereu Riera. Tots los censals fas, tots són censals vells, que (g[ràcie]s a Déu) fins ara no n’e pres algun. Aveis ho puga dir de assí en havant y ne he quitats alguns y he pagat tot lo dos a ma jermana. Per consegüent, vos mireu la q[u]e vos aparega millor y vos sie més convenient. És quant se me ofereix, sup[lican]t a Déu vos g[uar]de los a[ny]s de mon desitg. Torelló y maig 3 de 1743.
Vostre cosí y seg[u]r s[ervi]dor, q[u]e v[ostra] m[à] b[esa].
Barthomeu Vinyas y Codolosa
Jaume Font Tordera
