Querit y estimat J[ose]ph: molts diuhen que la auzencia és causa de olvit y jo dich que no, que qui bé estima mai olvida. Aixís me passa a mi ab tu, que te asseguro que a·més de pensar-i tots los instants, no puch estar-me de parlar-ne ab m[ossè]n Miquel molt a menut y estich més que serta no me igualas en est particular, per_què penso que las vehinas ab qui tens amistat vella te hauran molt manxat. Poch importa, com no isca per objecte de vurla que, encara que pobre, ho sentiria molt.
Tinch present lo die antes de marxà i·he ohit a dir que las visitas a las malaltas són meritòrias, però no als segona intenció i procura no sia fingida si vols merèxer y perdona’m la advertència.
Si te diguès que en esta me a quedat un no se què que me priva tota alegria, no me’n creurias y és serb és aixís y cregas que si poguès tornar-me auraneta tots los dias aniria en vusca per lo no se què. Tu procura a divertir-te mentres que jo me quedo la més trista y constant serv[ido]ra hasta la muerte y desitgs de veurer-te.
Paula Serrat y Fulcara, donzella.
Querit y estimat J[ose]ph
