S[an]t Joan [de les Abadesses], 5 novembre de [17]92
Amich germà: luego de rebudas la tua la vas consultar ab lo s[eny]or arxipreste y me dgué que estava molt distant la viuda Casola de voler-lo, la una per la rahó que tu donas y, la altra, perquè diu que li han aixit dos partits y, si bé que més proporcionats a·la sua edat, tots los ha despreciats y, ab això, he suspès anar-i aguardant-ho per altre ocasió. Déu vulla no vinga lo cas. Escrich al pare sobre una puvilla que és quatre horas més avall de Berga, és rica de casa antiga y de bona renda. Si la poguessem lograr aixerias de eixos tropells. Entre·tant que espero la resposta encomanau a Déu. Entre·tant que escrich al pare dit assumpto, li fas un sermó en genera. No crech vos ensèñia la carta ni al s[eny]or oncle ni a tu. Ab tot, poch importa com la tinga present y fàcia apreci de lo que li dich, sens que li parlo de dita viuda, que tal vegada se hauria fet càrrec que tu me haurias avisat. Tu, entre·tant, estigas a·la mira y si fos lo cas que dita viuda donàs oidos o altra, enviam lo Bonjoan del Falips ab disimulo, que jo comparaxeré ab instant y farem lo q[u]e podrem de lo que vàjia occor[r]ent. Escriu-me per lo correu si no portas pressa. Es quant dech dir-te mentres prego a Déu gu[ard]e ta vida m[olt]s. a[ny]s.,
Ton germà que més te estima,
Carís[i]m germà
