S[an]t Joan las abad[esse]s, mars 17 de [17]95
He rebut las 2 tuas y me alegro de la millora del pare. A pensar jo la resposta que me havies de tornar, ja may hauria somiat en proposar-te asumpto semblant y la mia propuesta unicam[en]t era en cas de preveurer la mort del pare. Si los dos haguèsseu estat libres, si te hauria gustat, podias escusar dir-me que vols donar-me gust en cosas de rahó, suposant que jo obro sense rahó, com si te atribuhís un subjecte de poca estimació, y te asseguro que no te donaré motiu ni ocasió per respondrer-me segona vegada ab semblants assumptos ni altres, y obraràs com te aparexerà bé, ab tot lo que sia de ton gust y agrado, que jo faré lo mateix. Tu dius que no voldrias privar-la de son acomodo y és per demés una vegada no te gusta y no menos que tu ho sentiria jo, per lo molt que s’o mereixen las suas prendas y bonas circunstàncias de geni y altras que deixo de manifestar, quals me havian obligat a·lo sobredit, per esperar-ne un bon govern de casa y pau y quietut ab la germana, lo que tant desitjo y estarà cert que si se hagués verificat dit lançe hauria lograt lo effecte que desitjava. Déu ho benehesca, mentres que me’n despadesch del tot.
Ton germà Miquel Vila, pr[ever]e
[P.D.]: Avísam lo import de las llangonissas, que remetré lo més prest puga y quant tindré ocasió las enviaré a buscar y mil g[ràci]es.
