Palau Tordera, als 5 de o[ctu]bre de 1814
Molt bulguda tia: he·[es]_tat mol apresiat lo seu nill llet [sic] hi lo cuntento que he tingut de saber notísias de huns que no cunech hi dels que jo més dasitjaba. Basta que an fos filla la parenda que jo me la estimaba que era ma mare al cel, sia lo motiu de no aber vingut a Vich per las firas, hes astat per la causa que tania la dona parida de quatra dias. Sebran com ba perir huna noia, però per lo tant ancara auria pujat basta per conèxe-nos si no fos astat lo temps que fiu fet, hun tems mol veriabble. Lo mer#dasit [sic] hes mol gran de que tan aquí si no que ara fassim molta feina ab al sembra, però la ora menos hinpansada pujaré hi també saria lo meu gust que colsevol cunagut bostre que baxés al Vallés ho a·Barcelona juntamen vos que no pasesiu hi, però per·lo tant, ting huna germana gran que astat mol cuntenta de saber notísias de vosaltres.
Sabreu com lo pare as ba tornar a casar hi ara de la madrastra an·tanim hun rusech molt gran perquè ne la podiam aguantar a casa, la baix treura tantas opresions de par de la dona hi de lo honcle capallà hi damés de casa y quedo a·la seba disposisió, pregant a Déu la bostre servida,
Josep Sala
