Barcelona, 6 de marzo de 1848
Sª Maria Rosa Bustenga
Molt Sª mía: lo dia que marxà de esta lo s[eny]or rector, ja tenia despatxat lo memorial q[u]e li envio, però no vas pasar a la casa q[u]e me habia dit perq[u]è la mia criada tingué un trastorn, com si se hagués ferida, y la vàren combregar y estramunciar, però no fou feridura, g[ràcie]s a Déu, y està ja de millora. Vas sentir molt la mort del seu marit y, después, estigué ab cuydado alguns dias perq[u]è vas saber la indisposició grave del seu fill, q[u]e me digueren después estaba ja de millora. Me vas figurar y cunpadèixer de Vm. per lo gran sentiment en q[u]è Vm. esteria, pregant a Déu li donés resignació y paciència y conformitat ab la sua divina voluntat, com crech habrà practicat.
Si en alguna puch servir-la pot disposar de est son af[ect]e s[egur] s[ervidor] y capellà,
Valentí Torres Amat
P.D.: Lo s[eny]or Casadevall, electo bisbe de Vich, sentiria també la mort de[l] seu marit y és regular q[u]e al baxar a esta la pasarà a veurer.
