Santa Eulària. Maria Brustenga
Vich, 10 n[ovem]bra de 1849
Amiga Maria: astrañu com al para ab mi no a·abingut aban[s]. Muret bulg[u]en baní lo andamà de Tot[s]·Sans. Allabós ja bas beura que per la hinclamència del tem[p]s no·ú barificà y, al disapta binen[t] tampoch an bas fe[r] altra astat, parquè encara al tem[p]s astaba rabol. Abui si que pansaba bindria y o·í dit an·al Moret si lo abia bist y am·diu que no ni tampoch carta, ancara que ja pensu que astà bo, que ci no astés bo ans·ú auriu fet a·sabé. Per lo tan, digueu-li que ci li falta alguna cosa de roba que ans anbii a·di[r], que li anbiarem. Ara acabo de rebra carta de musèn Juan, que bos dóna un sens fi de as_pracions y particularmen[t] an al para y, de part nostra rebreu un sens fi de aspracions de part de tots y també an al para. Maneu en totas hocasions, desitjan-las per serbir-bos de est bostra S. S.,
Falip Darnís
