Fitxa de la carta

Ermano: tinch rebuda la tua y sento molt la indisposició de la mare, mi s[enyo]ra y, en resposta te dich que se fan las diligèncias pocibles, y estich ab algo de esperansa ne eixirem, però ab taca, y tu escriu lo quantum podrian donar, que la taca, si acàs, serà lo quantum, que pots valer-te de algun biax per·a saber-o, so és del rector ho altre persona de ex qual[it]at y no se admetrés te escrigue confús, per ser cosa com saps és y, sobre tot, la advertència de la passada te escriguí.

En quant lo que me dius del benefici, estich prompte per·a desfer-me’n, si és aquest de tots, però no lo vull donar menos de 600 ll[iures], que esta és ma idea, pues bé saps tu lo benefici no se a capbrevat una infinitat de anys ha y que jo estich en comprehenció se’n·a de traurer molt lo die se capbreve y, axís, menos de las 600 ll[iures] no hi·a que pensar-i qualsevol se determine lo pendrer-lo.

En lo que me escrius a_serca de las quintas se digué que ý era la remició y v[ostra] m[ercè] posarian papers per los cantons però fins ara no són exits y le és molt que no se’n parla y per ara no hi a cap sertesa.

Va la resposta del d[octo]r Plana y Ramon Poncich. Me ha dit te escriuria bop plech d’en Boy^re, que avía de aguardar alguna resposta tua antes de tornar-te-la ha tu. Tots los de esta te retornan las memòrias y jo las retorno ha tots, com no menos te las retornan los demés recomanats. Jube et vale. Bar[celo]na y abril 22 de 1735,

Tuus ad omnia

De Burguès y de Font

[P.D.]: En quant a·lo del benefici, tot lo demunt dit és per fer frente y per·a poder fer com te aparega, que per esso ho poso haquí porq[u]è ho puguis igualar-li. Vale.