Oncle y s[enyo]r: suposo q[ue] lo Joan haurà posat en mans de v[ostra] m[ercè] lo paper de conveni projectat y li haurà fet informe de lo demés q[ue] de paraula sobre esta dependència se tracta bastant llàrgament. Entrí en ella per·la comissió q[u]e v[ostra] m[ercè] ser serví fer-me, segons me asseguraren ma germana y lo Joan. M’í he interessat com millor he sabut, procurant per v[ostra] m[ercè] y per tots los pactes més avantatjosos q[u]e he pogut y, per últim, als q[u]e és indisputable ser molt convenients. Ab tot axò no sé si he acertat en servir a v[ostra] m[ercè] y a·tota sa casa. Podria pensar q[u]e no si attenia sols a no haver tingut per·lo correu carta de v[ostra] m[ercè] ni del Joan ab lo avís q[u]e corresponia de quedar aprobat o no lo q[u]e jo tractí, però com pot atribuir-se també a mil contingèncias la falta de carta, suspench encara lo judici sobre est particular, esperant q[u]e un o altre me escriurà com queda la dependència y q[u]e serà prest, perq[u]e no és rahó quèdian los altres molt temps indiferents y, si se tardaba, me veuria precisat en justificar ab ells ma conducta, com és just, pues no me han donat motiu per fer-los lo menor desayre, ni vull quedar-i tampoc desairat. En lo demés, si v[ostra] m[ercè] ni altre aproba lo q[u]e jo he tractat me importa poc com prest se determínian y me servirà de gran desengany per no admetrer més ni voler saber cosa en semblants comissions q[u]e sobre los enfados y treballs q[u]e en sí portan, ocasionan quedar mal tan públicament y tant sens rahó, cosa per mi molt sensible. Renovo mon obsequiós afecte als peus de·la·tia y s[enyor]a. Saludo als cusins, a tots los q[u]e saludan, com y a v[ostra] m[ercè], la mare y s[enyor]a y la pubilla. Desitjo servir a v[ostra] m[ercè] y a Déu suplico lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s, Olot y 9bre. 16 de 1757,
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè],
son nebot y m[illo]r ser[vi]dor,
Anton de Vallgornera
