EPICAT

Ficha de la carta

De Pere Bogunyà i Torrent a Mateu Bogunyà i Pagès

Remitente
Bogunyà i Torrent, Pere
Destinatario
Bogunyà i Pagès, Mateu
Fecha
30 de julio de 1789
Origen
Barcelona
Destino
Terrassa
Idioma
Catalán
Tema
Política
Temáticas
alimentación humana, ejército, monarcas, revoluciones, violencia
Parentesco remitente - destinatario
hijo padre
Epistolario
Epistolario de la familia Bogunyà
Fondo
Casa Bogunyà
Signatura
ACVOC90-28-T1-21
Soporte
Papel
Número de hojas
1
Medidas
Folio plegado (21 x 30 cm)
Descripción física
La carta hace de cubierta
Autoría de la ficha
Javier Antón

Bar[celo]na y juliol a 30 de [17]89

Pare mol amat: le participo la nostra salud que gosem a Déu gràcias.

Esta es per a dir-li com las cosas de França se han asosegat un poch. Lo motiu és que vein-se un alborot en tan gran manera, gros que arriba a quatra-cens mil homens, ar[r]eglats des·de París a Versalles, que és lo castell o resguart del rey, y eran arreglats a 30 fileras, rodan també lo castell y tots armats. De estos, los més cerca lo castell, uns 18 o 19 [mil], acometeren las guardas que estaban també al circuit del castell més immediats que no los paysans, y las guardas tiraren y mataren tots los que acometeren, a_las_oras los paysans, ordenadas 2 fileras del devan[t] del seu exèrcit, comensaren a tirar contra la tropa estrangera que guardaba lo rey y, de una par[t] y altre, ne moriren mols y, después, totas dos filas envestiren y agafaren lo general del exèrcit y també un dels principals y del general lo mataren ab una mort mol cruel y, después, lo trinxaren y a·l’altre li llavaran lo cap y lo posaren dal de un aste y lo portaban en mitx la sua armada y, també, ab quatre cabanets portaban la carn del general, però no fou la cosa que atrapà al rey aquesta, sino veurer que los que cuidaban del pa de·la tropa del rey, los paysans los posaren en una presó y, veien[t] que faltaban provicions, recorregué perquè maguessen lo blat de las sitjas que tenia per fer pa als soldats y anaren y quan veg[u]eren que no ý abia blat perquè lo que avian alegit per general dels paysans lo primer que procurà [va ser] fer anar a traure lo blat de las sitjas y fer-ne pa per lo seu exèrsit y, vegen[t] lo rey que li avian tret lo blat, envià un correu y al general o rey que ells se avian fet, dien[t] que ell concediria lo que demanarian y alas_oras lo rey axí del castell ab 24 guàrdias de cors y ells sols, ab tot lo exèrcit dels paysans, marxaren a París y lo feren anar a·la casa de la ciutat y lo primer que demanaren fou que tota la tropa que tenia a París y a Versalles que la fes escampar per lo regne y que no volian ningú de tropa a París y lo rey feu cartas y al·istan[t] no agué tropa per allà y lo general dels paysans feu un paper per cada repertició, perquè la gen[t] los donasen queviuras. Después feren lo rey y lo general dels paysans feren sos cumplimens y dexaren per lo endemà a la tarde demanar lo que volian la gen[t], y lo endemà tornà lo general ab los paysans també armats a la casa de la ciutat. Y no se sap res més perquè marxà al mitx_dia lo correu y tots los portals de París són amos los paysans y, mentres durava lo alborot, tots los correus detenian. En cada portal avia 50 homens per desclourer las cartas y las de paysans las tornaban a clourer y las de rey las escaxafan, però primer miraban lo que deian y, veien[t] lo rey que ten no tenia cap carta segura, se valgué de un home que se posà ab las cosas necesàrias, com un altre alborotador contra de ell, armat y ab rosa vermella al sombrero (que tots los paysans ne portan perquè al principi del alborot ells se posaren una orde que los que volguessen axir de casa antes de axir se posesen rosa vermella per conèxer que eran del partit dels paysans) y ell o feu y quan fou al portal per·a axir comensà a dir cosas a los paysans del portal que ell faria moltas cosas contra lo rey y se pensaba passar y lo escurcullaren y li atraparen un pleg del rey que avia de anar al rey de España, una al general de ésta y lo desclogueren y tornaren a clourer y lo dexaren passar y se conjectura que # fou lo extraordinari del disapte pasat que vas escriurer. Lo més principal motiu perquè la gen[t] se alborotaban era perquè lo rey posà un pagamen[t] més cada any y mol gros y la gen[t] no volen pagar sino que volen que lo pagamen[t] nou que ha posat volen que los cavallers y los eglesiàstichs o pàguian y no volen que sian francs los cavallers y eglesiàstics y ab assò los cavallers y eglesiàstics també tenian un·altre bàndol, però no_més de paraulas, però no de obras, perquè més se estimaban estar a casa sua quiets.

Mols recados a tots. Mània de son rendit fill,

Pere Buguñà

[NOTA]: A Matheu Buguñà, mon amat pare, si·no han entregat la carta al bosch, entregar-li aviat.

Nota
Crònica de l\'inici de la Revolució Francesa.

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .