Fitxa de la carta

Tarrassa. Pau Sagrera. Agost, 31 de 1803

Pau: desde Sabadell te escriguí per·a·que me remetesses un vitllet q[u]e me descuydí, dirigit a m[ossè]n Pere Bosch en esta de Bar[celo]na y q[ue], en cas de no trobar-lo, diguesses a m[ossè]n Pau q[ue] per haber-se’m extraviat en eixa repetís son contengut y me’l remetés en casa Casas, que a·la vista lo entregaria. Res se ha verificat, no sé perquè. Altre assumto tinch que proposar-te ab indignació y, per vergoña, no referiria si los temors del escàndol en callar-lo no me obligassen advertir. Jo sé que quant vols sabs mentir, és cert, y q[ue] si reflecteixes a mi has confessat algunas veritats, quals no vull me confèssias per indecents en lo present. És primera[men]t cert y positiu que tu posares pocas semanas ha, ab quimeras y riñas, a ta tia Mariagna y a ta madrastra, dient-li a esta q[ue] la tia Mariana aconsellà a vosaltres fòsseu contra vostre actual mare o madrastra y, en tant que te habia dit que si sabia q[ue] ninguna noya fos a fabor seu no se acostàs més, q[ue] te expressaba q[ue] li diguesses q[ue] li diguesses. Però q[ue] lo oncle Anton te deya q[ue] no, q[ue] no ho digués. De sobre est punt vaig jo rependrer a ta dita tia en Sabadell y li diguí que en res vos cregués, perquè sou com los gitanos o com altre vil canalla, q[ue] renyint molt freque[n]ta, propessau las reglas del enteniment, trastocant-vos con a locas, ab paraulas de arriero y de infernals y, tenint la bona, també propessau, comunicant-vos fins los més escandalosos secrets, escandalisant-vos uns a altres en tota espècie de llibertat contra la lley de Déu y, a_les_hores, descubriu si alguna cosa vos han dit a vostre fabor las tias o altres per·a gobernar-vos en las cosas de que vos quexabau. Finalment, me digué, y crech molt bé, q[ue] ta tia no digué res del q[ue] tu la acusares a ta mare madrastra, y vaig també compendrer q[ue] tu feres dita acusación en algun rato q[ue] devias tenir de bona o ab secret o com fos per tos fins y, per estos, volgueres estudiosam[en]t equivocar tota la acusació. A esto se seguí q[ue] confirmant ta tia la mia advertència a cerca de vosaltres, me digué (quasi no gosant per rubor) que jo tenia rahó y tu mateix li habias dit q[ue] la tua madrastra no te donaba cuydado, q[ue] encara·q[ue] tingués aquellas raresas y cosas ab quatre frioleras y magarrufas, la tenias engañada (lo que masa no sia veritat) y q[ue] en proba li feyas a saber que lo dia antes li habias (al quasi no ho goso dir) tocat deshonestam[en]t lo cul sobre las carns y en la pell, ab altres cosas q[ue] entengas en la explicació, lo q[ue] me horrorisa y escandeliza, un pecat tan grave, tan si era com si·no era ab concentiment seu, però en eixas cosas sempre y és lo concentim[en]t, pues si altre cosa no hagués pogut dita ta madrastra, podia cridar contra de un llop de infern, ja no admiro los desarreglos y espècie de agrado de tu y dita ta madrastra y de esta ab tu, però me falta tems per explicar-me, ni me convé per altre part explicar las causas de est atractiu. Vet aquí de ahont venen las desgràcias en eixa casa, de la currutaqueria, del anar demasiat atractius en lo vestir a uns y altres y dels donayre, tal·vegada menos compostos. A si jo gosàs! Si no me detingués lo rubor y si estigués cert de la paciència de ta madrastra en oir-me, exposant-li la fealdat de est cas y que, aixís com te has tu gloriat de est pecat gravíssim de desonestedad, esplicant-lo com a gentilesa a ta tia, los hauràs publicat ab altres. Ha com se moderaria. Lo dimoni, enemich de nostras ànimas, proposa los deleytes y fa veurer que may se sabràn y, después, o los publica luego per·a desesperar als q[ue] los cometan o·bé los oculta per·a·que ne comètian altres de contínuo. Aixís és en lo cas p[rese]nt, per lo que és menester fer penitència, confessar-se bé y frequent y fugir las ocasions de estar a solas, perq[ue] Ensesa la concupicència, fa ciego al home y no pot veurer sinó lo objecte de la passió. Espero, ajudant Déu, vindreu en coneixement de la fealdat de tal pecat y del mal q[ue] acarrea y que tu seràs casto de aquí en avant, aprofitan-te dels auxilis de Déu ab ocupacions honestas, lectura de bons llibres, retiro y oració y jo ho encomano a Déu perq[ue] aixís sia, mentres espero regressas en eixa y procurar lo bon nom en eixa casa y amada família,

Ton oncle