Granollers y juñ 7 de 1804
Querido Miquel: acabo de rebrer la tua estimada en ocasió que Vallhonrat està per·a marxar. Al pas que celebram vostra salut, sentim lo que apuntas de la tia, a la qual desitjam una prompta y sòlida curació, si així convé. Tal vegada no rebèrdia lo de añs passats, que me apar foren alguna espècie de brians.
De la Magd[alen]a me apar te’n avia escrit alguna cosa. Ha maliquejat des·de que vingué de Bar[celo]na a principis de dez[em]bre. Ha estat cosa de alguna consideració effecte de constipació mal colta, però g[ràcie]s al S[eny]or, de alguns dias a esta part la tos no la molesta que sia cosa especial y a mon parèixer va refent-se notablem[en]t.
Del p[are] Pere ne tinguí carta des·de Figueras cosa de un mes ha, ab la que me denoraba estar en ànimo de passar a Perpiñà. No li he respost per no saber si se ha encara restituhit al monastir.
Apreciam vostre bon cuidado. Los demés estam sens novedat y vos saludam junt ab lo parèntia. Déu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s y mana. Tot teu,
Joan Tor[r]ent y Pagès, p[re]b[e]re
Que[ri]do Miquel Buguñà y Monpeó
P.D.: La Magd[alen]a diu que per Vallhonrat van las mitjas que per rahó de sa falta de salut no avia pogut despatxar més prompta.
Diu també la Magdalena que si voleu probar per la tia un ungüent que nos enviaren de Bar[celo]na de gran virtut, pues Thomàs s’í curà una llaga molt inveterada ab perill de fer-si càries al os. Ho enviheu a dir y se·us enviarà ab una nota del modo de aplicar-se. Si voleu parlar-ne al cirurgià, vosaltres mateixos, y aviseu la resolució que prengau.
