Fitxa de la carta

Amigo mio: rebí ta carta y no la antecedent q[u]e Vm. me insinua. Aní a veurer a·la s[enyor]a Velat. Li diguí tot quant se li podia dir per son consuelo de Vm. y veig q[u]e tot és paraulas y promesas, però, al fin, todos són hombres de bien y mi copa no aparece y suposat lo sobre de la dona Velat és mort y la jova tem és anada a casa sua. Lo q[u]e jo li aconsellaria és q[u]e Vm. se conferís luego a esta ciutat q[u]e, a·lo tuyo tu y qui casa·ven casa honrra, y, en lo entretant, trobant-se Vm. assí, podria fer escriurer al s[enyo]r degà altra carta. Lo s[enyo]r canceller, per·a·q[u]e escusàs lo fer la sentència encara y, en lo entretant, podria Vm. diligenciar son negoci, q[u]e la causa no’s pot allargar més.

En lo demés de cosas caseras, Vm. fasse lo q[u]e sie servit com a cosas pròprias las inclusas farà donar a cada masover. Y restant a·son servey, quedo suplicant a N[ostr]e S[enyo]r lo g[uar]de. Bar[celon]a y abril 18 de 1710.

Son major amich y s[ervid]or, Q. S. M. B.,

Don Anton de València Franquesa y Gavàs