Begas y mars, als 12 de 1810
Caríssim y amat s[eny]or oncle, p[are] Visens: salut y gràsia, la que gosam tots nosaltras, a Déu gràsias. Li fas a·sabé qui li escriu estas és lo seu nabot, Fran[cis]co Sadurní. Solamen[t] per saber de la sua salut, com també, fer-li a·sabé com lo seu para y padrí meu gosan salut, ha Déu gràsias. Las novedats par·ara no són mol males, pues lo dia 4 de est mes partiren 3 canons per San Culgat y molta de gen[t]. Se diu que y són perquè los fransesos no puguesan entrar ningun rafort en Barcelona. Se diu que se feu una salut ha Tarrasa, perquè an fet al Manquque [sic] de la Romana president de Aspaña. Se diu que lo dia menos pansat ý avrà un gros ataco. En Vich se arraplagà molta gen[t]. En fin, ancomanemo[-nos] ha Déu, que ho farà tot bé. Lo para diu que m’em_via alguna notícia. De aquesta terra, penso, deu saber com la mia mare va taner una gran enfermedat, però ara ja·està bona, a Déu gràsias. La que lo saluda y diu que la ancomana a Déu. No dich més, sols que Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. La mare y pare, jermans y germana lo saludan. Se diu que plantaran lo cordó prop de Barcelona. Qui de cor lo ama, son nabot,
Fransisco Sadurní
Carísim y estimat oncle, para Bisens.
