Fitxa de la carta

Olot, fabrer 8 de 1820

Amich s[enyo]r can[on]ge: Ayir vas arrivar a esta mal de tota manera, moll fins a la pell de pluja y neu, ab un bent que nos pensa matar, ab fret. Vas partir de Badalona ab mitja quimera, per veurer que la costella de tota manera volia venir, la pobilla no se volia quedar, volia seguir la mare. Hi hagué una linea que no te la pots pensar y fortuna del bon natural de ella, que altram[en]t tenian un trastorn. Volian a tot esfors venir y no podia ser, que seria llarch esplicar-o. Ignaci y jo nos incomodàrem y sedíren luego que veren nostra inquietut. No pots pensar ab la eficàssia que la mare desitjava venir. Ignasi pujarà luegego [sic] de ser tornat jo, que se ha quedat per anar a acompanyar a Maria Antònia a ser padrina en casa Boter, que ja se tenia havís estava la cunyada ab dolors. Si no fos estat això no hi havia medi de impedir que vingués.

Josapet se li ha reterdat (segons me havisa) al tenir las conclucions fins serca al venir. Hem resolt (si no se muda) anar-los a esperar en Monserrat los quatre casats y las noyas y venir-non [sic] después a esta. Fortuna del temps te as reservat que altram[en]t no havria pogut venir. No tinch més temps. Teu de cor,

Joseph Ventós (són las 12 de la nit)

P.D.: La teva Fransisqueta y pobilla sempre més y més anamorada, que no se poden perder de veurer. La major alegria q[u]e poden tenir és que Ignaci màrxia algun dia per dormir juntas, menjar sempre a taula totas ab un plat. La pobilla no vol menjar res sinó lo que vol menjar la xica. No ne pots formar una idea ni de lo que se fa la pobilla. Molts dias és tan colorada com la xica. Penso que tot tindrà bon èxit. Dios sobre todo, penso te’n alegraràs.

D[o]n Joseph Bertran, can[on]ge

[P.D.]: Fortuna del temps te a reservat q[u]e a cas unos te esplicarà tot.