Olot, janer 3 de 1823
Amich can[on]ge: estranyo com no me conteixtas sobras la tua pobilla. Hi ha altre de igual y en sertas cosas molt major, que està en bon estat y me té suspés al no saver res més que lo que escrigueras primeramt. És al cas que lo altre asumto entench que se tractaria encara que no fos ab la tua pobilla. Pots pensar se <se> realisavan los dos que negosí per los tranpenses dª, escriu-me si as sabut res més o no y lo que pensas sobres del particular, al mateix pas que se feu fen ab tu se ha fet a Olot sobres los mils rejols. Recados de tots y disposa de ton amich y af[ec]te S<S>[ervid]or, Q. S. M. B.,
P.D.: Al pas se ha fet fer a Olot dels mil rejols és sert, és del que escrigueres.
