Olot, 9bre. 20 de 1823
Amich can[on]ge: per la tua que acavo de revrer conprench no has rebut la mia en la que te parlava sobres la recomendació acompanyatòria a nostre solitut sobres lo no haver de resar Bunaventura de nostra amich Bonet, atès que Bonet està inposat de las sircunstàncias de Bunaventura, de la sua aplicasió, que atès lo gran atràs han sufert los minyons ab esta rebolució y que hi ha pochs minyons de las suas sircunstàncias, de sa aplicació per poder-o suplir, que si n’irà en vé, que hem de esperar, continuar com fins aquí, apar no seria fora del cas esta recomendació. Tal vegada te riuràs de la mia frescura si no mèdias las sircunstàncias indicadas de la rebolució, sen[t] Papa nou, que es regular desitja fer gràcias y mostrar-se generós, no te’n parlaria.
En punt de enviar a Roma dita solisitut, no valen-se eixa cúria del d[octo]r Comellas com feya antes vivint Calvet, miro esposat y reterdar la cosa al remetro nosaltres a Cumellas, que encara no savem si y viu o mort, q[u]e me apar serà lo més asertat te’n cuýdias tu, tota vegada tens proporsió. M[ossè]n Miquel penso te enviarà una carta de Patrini, que està al Solà per son pare, en homa qui tan poch sap si és viu o mort. Al fi és pena q[u]e la enclogas ab la solisitut y lo ajent q[u]e se imfòrmia si és viu y en est cas entregar-li la carta y si té algun balim[en]t corren acorde los dos per al logro. En fin, fes-u com conegas sia més asequible. Exprecions de tots, lo demés t’o diu m[ossè]n Miquel, que jo vas de presa per ser a temps ab lo ordinari y no sé si me entendràs. Teu de cor,
Josep Ventós
P.D.: No obstan tinch escrit a Cumellas si me conteixta te remesaré luego la carta y si la solicitut no és fora veuràs lo que diga y resol lo més convenient. Per això no te detingas.
