Fitxa de la carta

Olot, 10bre. 15 de 1824

Amich can[on]ge: al dimars al mitg_dia vas rever la tua estimada, junt ab los dos ofisis. Ignaci partí luego a Nabaxinch, ahont va dinar pasada la una. A las tres partí lo moso ab·la mula cap a Sadernas. Al dimecres, mentres m[ossè]n Fransisco Cayrell deya misa, arrivà m[ossè]n Thomàs. Pots pensar quant calentas foren las estopadas. No pot menos tota esta ta casa de donar-te las més exprecivas g[ràci]as y supli[c]ar-te que, de nostre part, las dònguias a d[o]n Matute, aseguran-li desitjem eficasm[en]t nos dònguia o proporsiònia ocasions per acreditar-li nostre agraim[en]t. No te parlo del agraim[en]t de m[ossè]n Thomàs, per·a·que me ha dit volia escriurer als dos donan-vos las g[ràci]as etc. etc. He trovat de casualitat altre recibo de la pensió de 60 ll[iures] de Las Olivas y are no lo sé tornar per dir-te los anys conté pagats, però lo trovaré, que lo vas vaixar sobres la taula y te havisaré lo que convínguia. Solo he rebut un resivo dels altres censals que te vas entregar los diners, per·a·què pagases que, tal·vegada, se te quedarian sobres la taula, que poràs mirar. Quimet y Josapet se fan famosos en tot. Est últim quasi no savem si sap plorar. És la criatura més bella y ermosa que nats àjian vist. Que àjia perdonat a la sua mare. Havia de morir, pues no cavia en un desterro y ball de llàgrimas tanta felisitat si sí que li agués conservat la vida. Fàsias la valuntat del S[enyo]r, devia convenir, aixís per umiliar nostra supèrvia. Exprecions de tots los de esta ta casa y disposa de est ton S[ervi]dor, Q. T. M. B.

Joseph Ventós