Vich, 9 s[etem]bre 1842
Muy s[eñ]or meu y d[ue]ño: a son temps vas rebrer la sua apreciada. Nosaltres a últims del mes passat vinguèrem de Badalona ab Fr[ancisque]ta, habent dexat la malalta aparexia en millor estat, com q[u]e baxaba ja a dinar ab los demés y anaba fins al hort, habent-se reforsat bastan. Cuant als primers del corrent tinguèrem avís de tornar-se trobar molestada de la sofocació y haber tingut un nou ataque, tan fort q[u]e los metges habian disposat se viatiquès, com se verificà, al matex tems nos deya Ygnaci q[u]e se trobaba ell bastan refredat y ab dolors de cap y q[u]e nos diria de tornar-i baxar si no temés abusar-ne. Vist axò, determinàrem baxar-i novam[en]t ab F[rancisque]ta y la trobàrem ja un tan aliviada, siga a·benefici de un suhó copiós q[u]e se li habia desplegat y creurer-se ella també un poch refredada, o siga a benefici de dos fons als brassos, q[u]e comensaban a fluir-li bastan y encara q[u]e flaca, passà en los dos o tres dias q[u]e jo hi he estat bastan sossegada y tranquilla, aduch en las nits y com q[u]e tornés donar trègua o suspenció, en atencio a lo q[u]e y trobar-se millorat Ygnasi, vas tornar-me’n en esta antes de ayí, ahont tenia alguna urgència, habent dexat allí Fr[ancisque]ta y tanbé el S[enyo]r Josep Masot. Veyam ara q[u]e escriuran pels correus.
No habrá olvidat de parlar a Ygnaci sobre lo q[u]e V. me insinuaba en la sua, però habent-me aparegut q[u]e tenia sobre aquell assumpte format son plan y resolució y trobant-se en las circunstàncias en q[u]e estan, no vas considerar prudent apurar més el cas.
Entench q[u]e no ha estat solam[en]t al Llobregat ahont las ayguas han fet sos estragos, sinó q[u]e també se feren sentir al Ventós, a·pesar de estar apartat de rius y en país de vufadors. Si veu los s[eny]ors Vayreda, Bolós, etc. li estimaré los dònguia esp[ression]s, com tanbé a Tereseta, quedan son af[ec]te s[egur] s[ervi]dor, Q. S. M. B.,
Fran[cis]co Vila y Gal
