Navata y maig 30 de [17]85
Cosí y molt s[enyo]r meu: tinch lo gust de regalar a un meu nebot de un rellotge bo, que sia ab moda. Estimaré a v[ostra] m[ercè] me fàssia lo favor de comprar-lo y escriurer-me son import en Olot, hahont penso trovar-me demà, ab lo favor de D[é]u, per lo que v[ostra] m[ercè] sia servit manar-me. Com de Olot contínuam[en]t ne van en eixa, luego v[ostra] m[ercè] tínguia lo rellotge previngut procuraré fer passar un de confiansa en casa de v[ostra] m[ercè] perquè me pòrtia lo dit rellotge y, juntament entrèguia a v[ostra] m[ercè] son import. Tan jo com la Ventós estam ab grans desigs de veurer-lo y si v[ostra] m[ercè] thenia ocasió per poder venir ho podria escriure, que li remeteriam lo bolant y nos faria un grandíssim ple. Tots los de esta sa casa fem las més afectuosas expressions a v[ostra] m[ercè] y d[octo]r Bonaventura y, quedant de v[ostra] m[ercè] ab los més segurs desigs de servir-los en q[uan]tas ocasions sian del agrado de v[ostres] m[ercè]s., mànian a s[a] m[és] seg[u]ra af[ec]te serv[ido]ra y cosina que,
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè].
Tharesa de Vatlla y Frigola
Cosí y s[enyo]r d[octo]r Esteve Santaló
