Olot y juliol, 27 de [17]85
Cusí y molt s[enyo]r meu: tinch rebut per Casas, donador de la estimada de Vm., lo rellotge de ma germana ab las dos cuitas de xocolate se a servit fer-me fer y tot del modo me expressa en la sua. Ma germana, qui me diu escríguia a Vm. de sa part per trobar-se ella un poch costipada, diu que, es cert que per lo import de ell és cosa armosíssima. La xocolate es igualment a mon gust com acostuma, de tot lo que quedam summament agreidas y li donam repetidas gràcias y saludam a Vm. y d[octo]r Bonaventura, son nebot, tota esta sa casa y mànian lo de son major agrado, que los servirem ab lo major gust y af[ec]te, ab lo que prego a D[é]u los g[uar]de m[olt]s a[ny]s.
B. l. m. de Vm. sa cusina més af[ec]te y seg[u]ra serv[ido]ra.
Mariàngela Ventós
Cusí y m[olt] s[enyor] m[eu] d[octo]r Esteve Santaló, p[re]b[e]re.
