Barcelona, 16 juny 1830
Q[ueri]da Roseta: he arribat, a Déu g[ràcie]s, atropellat com acostumo de mos viatges, habent de llevar-me a deshora y menjar desarregladam[en]t, p[er]ò demà ja me trobaré millor, si Déu ho vol. Sé q[u]e d[o]n Miquel te ha ja contextat sob[r]e lo de la àpoca y q[u]e lo resultat no és com esperaban eixas señoras, las quals se habian també manejat p[e]r lo mateix asunto. Jo crech bé q[u]e no existeix alt[r]e cosa sob[r]e el particular y aix ho pots manifestar a Miret p[e]r son gobern. La s[enyo]ra Escolàstica ha rebut poch antes de arribar jo ta carta p[e]r la Porey y queda enterada. Donarà lo recada q[u]e li encarregas al p[are] Fortià. Lo gorro queda endressat com tents previngut. La casa està ja cuberta y ar#van picant pedra p[e]r adelantar lo frente q[u]e està als balcons del segon pis. Per poch q[u]e puga pasaré avuy a casa Fillol. En q[uan]t a lo demés, no hi ha novedat, sols diu la s[enyo]ra Escolàstica q[u]e com més va més te añora, p[er]ò ara ja supliré jo algún tant la tua falta. La tua tia y tots los demés te saludan.
Luego ixiran a cumplir lo encàrrech del glas per pasar-lo ab ta olleta y cistell tapat en la posada de Rosés, p[e]r qui te retorno la capsa.
Memòrias a eixas señoras, inclusa d[on]a Pauleta. A_diós y veges lo q[u]e se te ofereix de est ton cosí y afecte seg[u]r serv[ido]r
Francisco
