Mi señora dona Mª Gracia de Jalpí
Molt señora mia de mon major respecte y veneració: ab gran temor prench la pluma per confesar-li mas groserias q[u]e sa prudència sabrà dicimular-las y, ab menos repugnància oint mos descàrrechs.
Tinch present q[u]e en lo any 1823 va honrrar Vm. ab sa paciència la casa de ma germana doña Antònia, en Pineda, ahont jo me encontraba aleshores ab molts cuydados y poca salud. Esta falta de humor me privà anar a sa casa a posar-me a s[os] p[eus] y oferir-li mas curtas facultats.
En Barcelona tinch també present que envií a casa de Vm. la dona de Pineda, Margarita, a participar-li los desits q[u]e tenia de veurer-la y la contestació de Vm. fou tan atenta que me confundeixo de haver faltat a una obligació de política y crianza y cregui, señora, que me perdonaria esta inconsecuència si pogués dir-li los reparos que luego se presentaren privant-me la satisfació, esta tan desitjada per mi.
Señora, ma pretenció és esta: sempre ha estat Vm. lo primer obgecte de ma estimació y que me ha portat ma inclinació a sas amables prendas. Me esplicaré ab aquella enteresa de ànima que me és natural. És ma pretenció, si Vm. gusta, casar-me ab Vm. <i mi> y no li callaré los reparos q[u]e a Vm. se li podrian ocòrrer si los ignoraba.
Jo tinch la edat de xexanta y sis anys. Esta edat li pribava a Vm., en falta mia, no tenir Vm. viudedad. So capità graduat de tinent coronel retirat en esta plasa de Gerona, que est destino, si·no fos a gust de Vm. podria jo lograr-lo altre vegada en Barcelona, ahont lo tenia antes ab lo sou de treinta y un duros al mes y en Gerona tinch lo mateix.
Si Vm. té la bondad de contestar-me a esta pretenció, sie concedida o negada, estimaré sie luego sa contestació, dirigida a mi la carta en Gerona y, per més seguritat, altre carta a son procurador de La Bisbal o a altre subgecte de sa confiansa en Gerona, advertin-li que tinch molts que me observan. Al q[u]e vulgui dirigida la carta y baix plech, la q[u]e Vm. me escriga, me la deu entregar en mas pròpias mans, pues q[u]e en est temps se reben las cartas ab poca seguritat. Ho deixo al dicerniment de Vm.
Estimaré quedi en Vm. esta sorpresa, que per tal la tindrà y me convé lo secret a fins saber de Vm. sa resolució, negada o concedida. Si és concedida, saber lo nom de son difunt marit y el apellido y també de sos señors pares de Vm. y demés que convingui y conegui necesari, que ab dicimulo podrà adquirir tots los conexements, pues q[u]e jo estich bastant torpe en esta matèria.
El sí o el no de ma pretenció me convé luego sens deixar pasar correu y, lo demés, al següent correu o tercer si·no pot ser lo primer correu.
Si so tan feliz q[u]e me contesti se servirà pasar lo sobre_escrit aixís: Ramon de Armengol, capità graduat de tinent coronel retirat, plasa del Molí, nº 256, en Gerona.
Tal vegada dirigiré a Vm. altre carta igual a esta a sa casa de Arenys de Mar. És dir-li q[u]e ma idea per asegurar-la escriuré dirigint-li una carta a Barcelona y altre a Arenys.
Quedo sempre a las ordes de Vm., pregant al S[eny]or que la vida de Vm. los m[olt]s a[ny]s li sup[li]co. Gerona, 6 de setembre de 1827,
B[esa] l[os] p[ies] de Vm. son més atent seg[u]r serv[id]or,
Ramon de Armengol
P.D.: Poch ha me entregà lo carté un plech atrasat de set dias y li dono a Vm. est avís y li repetesch q[u]e són molts q[u]e estan en abservació en tots mos asuntos y, en est, més.
