Cervera y maig 29 de 1812
Molt s[eny]or meu, mon amo y dueño: seria faltar a la mia obligació si deixaba en silenci lo que està pasant ab los interesos de sa estimada germana, d[ony]a Antònia. Sabrà, pues, que ayr los soldats de la artilleria volant comensaren a segar per farraija lo tros del ordi de sota la carretera. Des·de luego bas anar a trobar al parcer y a Jaume Domènech p[e]r veurer com se havia de compondrer y resulta que lo major de dita artilleria deixarà la part del parcer y se’n portarà la de d[ony]a Antònia, pues digueren que lo bens de Niubó devian alguns atrasos a la ciutat, a·par que los bens de la sua germana no deuhen pagar los atrasos de la casa de Niubó. Lo Domènech, alias Cansat, me ha dit que ja li escriuria, per a mi me ha aparegut ser de la mia obligació lo avisar-lo luego, pues, segons judici de alguns, hi havia esperansa de cullir-se en dit tros com a unas 60 quarteras de ordi a·lo·menos y, aixís, v[ostra] m[ercè] podrà pendrer las providèncias que míria per convenients. Que és quant se me ofereix cansar-lo. Mània a sa servidora,
Fran[cis]ca Carnicer, criada de d[ony]a Antònia y sua.
