Bar[celo]na, 1 agost de 1816
Amat Anton: esta tarde de dit día me han portat lo bitllet o carta teva escrita dia 23 del pasat.
No he fet resolució encara del dia pujaré. Quant nos veurem ja donaré los motius y causas tinch.
M[ossé]n Vicens me diu q[u]e te responga poer lo mateix donador. Lo q[u]e dius de la Joaquima me apar q[u]e no deixa de esser un partit corresponen[t]. Qui pot judicar millor sou vosaltres. Me apar q[u]e en quant als bens y demés circunstàncias és lo suficien[t]. Vosaltres sabreu las circunstàncias del subjecte, q[u]e és lo q[u]e més importa, q[u]e sentiria molt q[u]e la Joaquima tingués después q[u]e plorar.
Ajudan[t] lo S[enyo]r pujaré, q[u]e ja te escriuré per lo dia y enrahonarem del asumpto.
Procura a umplir lo grané, q[u]e quant pujaré magerem cocas blancas.
És ja fosch, no puch esser més llarch. Recados a tots. Me alegraré logreu un felís dia del patró S[an]t Llorens. Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s,
Jaume Dalmau, p[reve]re benef[icia]t
