Ah Anton: lo Pera Prat, lo sastre, a sapigut q[u]e abia estat dos vegadas en esta des·de q[u]e vos li parlareu y no se li acosta en donar-li la més xica satisfació. Ell vol cobrà, com és just, y lo q[u]e apar q[u]e q[u]e no té ganas de pagar y, de conseguent, li serà presís lo valerse de justícia. Ab això vos demana llicència para citar-los. És q[uan]t se me ofereix y disposeu de v[ostr]e se[gu]r se[rvido]r,
J[ose]ph Xalabarder
A Anton Dalmau
